Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: de Santa Clara a L’Havana (12 d’abril de 2017; dia 9) (I)

Descansem unes horetes, però quan em llevo,  noto els efectes del sol del dia anterior, malgrat la protecció en forma de crema solar. Per sort, avui esmorzem a casa l’Ignacio. De nou, hi ha un munt de menjar i tinc feina a acabar-me les coses. L’Ignacio, hiperactiu com sempre, no deixa d’explicar-nos coses mentre nosaltres mengem. Tinc la sensació que els nervis fan que aquest bon home no descansi mai, i més quan la seva dona, la Míriam, és absent. Després d’esmorzar, aprofitem per anar a fer una volta per la ciutat i anem a un mercat d’artesans a comprar algunes coses de record. Passegem, comprem i retornem cap a casa de l’Ignacio, a on arriba el moment trist del comiat. Amb la seva verborrea incessant, ens acomiadem i ens encofrem a la furgoneta, plena fins a dalt. La primera parada que fem és a la zona del “Tren blindado" (http://www.visitarcuba.org/monumento-a-la-toma-del-tren-blindado-santa-clara; https://derrotaenderrotahastalavictoriafinal.blogspot.com.es/2011/12/efemerides-asalto-al-tren-blindado-en.html; https://www.tripadvisor.es/Attraction_Review-g671534-d2718318-Reviews-Monumento_a_la_Toma_del_Tren_Blindado-Santa_Clara_Villa_Clara_Province_Cuba.html ), a on no entrem pas, però ho contemplem i anem a les botigues d’artesans que hi ha al voltant. En una mateixa parada em compro un vestit igual a un que m’havia comprat l’any anterior, però que se’m va encongir notablement quan el vaig rentar sense seguir les recomanacions. En una altra botiga, acabem sabent que el dependent té la companya a Lleida i ens ha reconegut quan ha sentit que parlem en català! La propera parada que fem abans de marxar de Santa Clara anem al mausoleu del Che Guevara (https://www.tripadvisor.es/Attraction_Review-g671534-d2267566-Reviews-Mausoleo_del_Che_Guevara-Santa_Clara_Villa_Clara_Province_Cuba.html; https://es.wikipedia.org/wiki/Mausoleo_del_Che_Guevara ). A fora comença a ploure, però fem unes quantes fotos mentre els que no hi ha estat mai, entren dins del lloc a on descansen les restes del Che Guevara (https://ca.wikipedia.org/wiki/Che_Guevara ). No ens entretenim gaire estona, ja que hem de marxar en direcció a l’Havana per tal de deixar la furgoneta. Agafem l’autopista plena de sotracs, gent que fa autoestop i també fins i tot, burros i carros. El cel amenaça a tempesta, i barrejat amb què es cremen els vorals de la carretera per tal de netejar-los (o això deduïm), queda un cel ben ennegrit. No fem tot el trajecte seguit, sinó que ens parem en un petit bar de carretera, a on comprem cafè i fem un petit mos, malgrat que encara estic ben tipa de l’esmorzar! A part del petit cafè-bar, també hi ha una botiga a on venen verdures i fruites, com ara cebes, per exemples. Un cop enfilats a la furgoneta, ja no ens pararem fins a endinsar-nos a l’Havana. Anem a la direcció que tenim, que és a casa Tània. Però bé, la Tània no és ben bé una senyora que ofereix habitacions, sinó com una mena d’agent que distribueix els turistes en diferents cases particulars. La noia no calla de cap manera; se’m fa pesada i no m’acaba de fer el pes; fins i tot, té un xofer particular. (Continuarà)

(La imatge correspon al capvespre a l'Havana)