Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2018

Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 5; 11 de desembre de 2016): de Llemotges cap a casa (i XIX)

Imatge
Porta del burg o de Rodés Situada al nord, la porta del Burg o   Rodés   (designació no històrica estrictament, utilitzada habitualment per la seva orientació cap a aquesta ciutat) comunicava la ciutat amb l'antic burg de Sant Vincent. Es trobava defensada per la barbacana Nôtre-Dame i la torre Mourétis. La porta, bastant senzilla, es troba en les muralles entre dues torres. Durant l'època dels visigots es trobava protegida per una mena de pavelló la muralla de la qual es perllongava cap al burg de Sant Vincent substituït posteriorment per una barbacana avançada a la muralla exterior, l'anomenada Nôtre-Dame. La porta de Sant Nazari La porta de Sant Nazari (en francès Saint-Nazaire), situada al sud, està situada a la torre de planta quadrada del mateix nom. Originàriament va ser construïda seguint un plantejament defensiu molt complex, l'estructura va ser modificada en detriment a aquest caràcter durant les obres de rehabilitació de Viollet-le-Duc a mitjan se

Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 5; 11 de desembre de 2016): de Llemotges cap a casa (XVIII)

Imatge
Portes d'accés A les muralles es troben quatre portes principals d'accés a l'interior de la   Cité , situades cadascuna d'elles en un dels punts cardinals. Porta de l'Aude La porta de l'Aude, que s'obre cap al riu Aude al sector occidental del conjunt, és una de les zones en què l'accés al recinte fortificat resulta més difícil, es troba protegida per una   barbacana   i un enorme   matacà . Emplaçada a la rodalia del castell comtal, queda perllongada per la barbacana de l'Aude, que en 1816 va ser parcialment destruïda amb motiu de la construcció de l'església de Sant-Gimer, subsistint únicament la rampa d'accés, que queda envoltada per murs   emmerletats . La configuració de la porta posa de manifest un complex sistema defensiu, ja que hi ha arcs que aparentment contenen portes en realitat inexistents, tractant-se únicament d'una manera de burlar els esforços del presumpte atacant per penetrar les defenses de la fortificaci

Bona revetlla de Sant Joan 2018!

Imatge
Una volta més al calendari. Un nou any en el qual han succeït moltíssimes coses a nivell nacional. Estem construïnt una República Catalana, a base de sang, suor i llàgrimes. El país s'ha revoltat pacíficament per la seva llibertat, malgrat que la repressió a la que ens sotmet el feixista estat espanyol és brutal. I per això, aquest any amb més ganes que mai, celebrarem que el foc que s'ha encès al capdamunt del Canigó, aquesta flama de llibertat, s'escampa amb força arreu dels Països Catalans per guiar-nos en el nostre camí sense retorn cap a la consolidació de la República! Cremem els mals esperits, empoderem-nos de la màgia de follets, bruixes i fades que la nit de demà, la més curta de l'any, es conjuraran per donar-nos força per la lluita que encara ens queda! Bona revetlla i bona diada nacional dels Països Catalans!

Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 5; 11 de desembre de 2016): de Llemotges cap a casa (XVII)

Imatge
Muralles i torres La protecció exterior de la ciutat l'asseguren dos recintes emmurallats concèntrics, separats per una lliça, amb 52 torres, que sumen en total 3 km de muralles. Per la part alta de les muralles transcorre un camí de ronda, protegit per   merlets   i reforçat per   cadafals . La muralla interna, les parts més antigues de la qual són d'època   gal·loromana , de finals del segle III, en època de l'anomenat   Imperi Gal , i que va servir també de defensa davant dels   visigots   al segle V, va ser utilitzada en l'època feudal per la família dels   Trencavell , per ser posteriorment reconstruïda quan la ciutat va ser ocupada pels reis de França. Posseeix un perímetre de 1.070 m i es caracteritza per un   parament   de pedra de grans dimensions i morter dur, interromput per fileres de maons que garanteixen l'estabilitat de la construcció, per les seves propietats de flexibilitat i recuperació, davant possibles impactes. Posseeix finestres en   ar

Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 5; 11 de desembre de 2016): de Llemotges cap a casa (XVI)

Imatge
Durant l'època de domini real francès, entre 1228 i 1239, el castell va ser completament redissenyat per tal d'esdevenir una fortalesa dins de la ciutat. Es van construir diverses estructures. Una   barbacana   amb un camí de ronda i una muralla de parapet emmerletat vigilava l'entrada del castell, just abans del   fossat   que envolta completament la paret interna. La porta d'entrada al castell, emmarcada per dues torres amb matacà, només és accessible per un pont amb una part fixa de pedra seguit d'una banda llevadissa impulsada per contrapesos. Les muralles van substituir la palissada original que envoltaven completament els edificis. El castell i les seves muralles inclouen nou torres, dues de les quals són d'època visigoda, la torre de la capella i la torre Pinte, quadrada, la més alta de la ciutat. Totes les altres, construïdes al llarg del segle XII, posseeixen idèntica composició interna i externa: consten de tres pisos i una planta baixa. A la pla

Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 5; 11 de desembre de 2016): de Llemotges cap a casa (XV)

Imatge
Quan ja portem una bona estona i ja fa estona que ha passat l’hora de dinar, ens parem a fer un mos a Carcassona, a Occitània ( http://www.turismocarcassonne.es/ ). Concretament ens dirigim a la ciutat fortificada, que tal i com s’explica a viquipèdia ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Carcassona ; https://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutat_fortificada_de_Carcassona ): “ La   Ciutat fortificada de Carcassona   (en   occità   "Ciutat de Carcassona", en   francés   "Cité de Carcassonne") és el conjunt urbà i arquitectònic a la vila antiga de   Carcassona   construïda a l' Edat mitjana   bastida com a defensa per la contínua inestabilitat política i declarada   Patrimoni Mundial de la Humanitat   el   1997 . Durant la segona meitat del segle XIX   Eugène Viollet-le-Duc   la va restaurar com a monument, essent a hores d'ara un dels centres turístics més visitats d' Occitània . La ciutat fortificada, en un turó a la riba dreta del   riu Aude   és front la ciuta