Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 5; 11 de desembre de 2016): de Llemotges cap a casa (XV)

Quan ja portem una bona estona i ja fa estona que ha passat l’hora de dinar, ens parem a fer un mos a Carcassona, a Occitània (http://www.turismocarcassonne.es/). Concretament ens dirigim a la ciutat fortificada, que tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Carcassona; https://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutat_fortificada_de_Carcassona ): “La Ciutat fortificada de Carcassona (en occità "Ciutat de Carcassona", en francés "Cité de Carcassonne") és el conjunt urbà i arquitectònic a la vila antiga de Carcassona construïda a l'Edat mitjana bastida com a defensa per la contínua inestabilitat política i declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat el 1997. Durant la segona meitat del segle XIX Eugène Viollet-le-Duc la va restaurar com a monument, essent a hores d'ara un dels centres turístics més visitats d'Occitània.
La ciutat fortificada, en un turó a la riba dreta del riu Aude és front la ciutat moderna, i mostra en els seus diferents edificis i elements arquitectònics defensius la petja del temps i les diversos poblaments: Un enclavament protohistòric, una ciutat gal·la, una plaça forta visigoda, una vila musulmana, capital del Comtat de Carcassona, del Vescomtat de Carcassona, i, finalment, quarter general de l'exèrcit reial francès com a senescalia de Carcassona.
Envoltada per una doble muralla de 3 km de llargària, el seu interior manté l'aspecte d'una vila medieval europea amb els carrers estrets i recargolats, edificis de façanes amb entramats, barris d'artesans i gremis, el castell dels comtes de Carcassona i la basílica de Sant Nazari.
La vila alta (la "Cité") és al sud-est de l'actual Carcassona, a l'altra riba del riu Aude sobre un petit turó. Construïda sobre un oppidum (plaça forta emmurallada) hom s'assegurava una font segura de subministrament d'aigua potable i el control de les vies de comunicació a la zona, les quals confluïen en aquell gual.
Adjacent a la "Cité" hi ha la "ciutat baixa" o "bastida de Sant Lluís", en realitat un barri de l'actual ciutat moderna, que ocupa l'espai lliure entre la "Cité" i el riu Aude, junt al "Pont Vell" que la connecta al casc urbà.
El castell, el vertader nucli urbanístic, és al nord, front el gual i el pont actual.
El caràcter defensiu de la Cité al llarg de la seva història ha influenciat la complexitat de la seva arquitectura, on es reflecteix notablement l'art militar. El seu sistema de defensa és excepcional degut a les seves dimensions i constitueix la major fortalesa d'Europa per la seva complexitat i la qualitat en la seva conservació.

Plànol

Les parts més destacables comprenen ambdues muralles i diversos edificis. El plànol al costat permet localitzar aquests edificis descrits en les seccions següents. La muralla interior i les portes estan assenyalades en vermell mentre que la muralla exterior i les barbacanes es troben representades amb groc, el castell en verd i la basílica en rosa:
1.    Porta de Narbona i barbacana de Sant-Louis,
2.    Porta i barbacana de Saint-Nazaire,
3.    Porta de l'Aude,
4.    Porta del Burgo i barbacana de Notre-Dame,
5.    Castell comtal envoltat per un fossat i construït al llarg de la muralla interior,
6.    Barbacana de l'est que protegeix l'entrada del castell,
7.    Barbacana de l'Aude, actualment destruïda,
8.    Basílica de Saint-Nazaire.

Castell Comtal

El castell comtal de la Cité, situat a l'oest de la ciutat fortificada, es troba adossat a la muralla més externa, a la zona del monticle on la costa és més empinada. Va ser construït en dues fases, amb forma de paral·lelogram estès de nord a sud, amb dues sortides, una a l'oest contigua a la porta de l'Aude i una altra a l'est.

La seva construcció va ser iniciada per Bernard Aton IV Trencavell durant el període romànic, cap a l'any 1130, per substituir un primitiu castell probablement situat on es troba la porta de Narbona. El castell està constituït per dos cossos d'edifici formant una «L» i dominat per una talaia, la torre Pinte. A la zona nord es troba una capella dedicada a Maria, en la qual s'observa l'absis de l'època romànica. Només una palissada separa el castell de la resta de la ciutat emmurallada. (continuarà)
(La fotografia és de les vistes des de Carcassona)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís