Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 5; 11 de desembre de 2016): de Llemotges cap a casa (XV)
Quan
ja portem una bona estona i ja fa estona que ha passat l’hora de dinar, ens
parem a fer un mos a Carcassona, a Occitània (http://www.turismocarcassonne.es/).
Concretament ens dirigim a la ciutat fortificada, que tal i com s’explica a
viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Carcassona;
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutat_fortificada_de_Carcassona
): “La Ciutat fortificada de
Carcassona (en occità "Ciutat
de Carcassona", en francés "Cité
de Carcassonne") és el conjunt urbà i arquitectònic a la vila
antiga de Carcassona construïda a l'Edat mitjana bastida com a defensa per la contínua inestabilitat
política i declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat el 1997. Durant la segona meitat del segle XIX Eugène Viollet-le-Duc la va restaurar com a monument, essent a hores
d'ara un dels centres turístics més visitats d'Occitània.
La
ciutat fortificada, en un turó a la riba dreta del riu Aude és front la ciutat moderna, i mostra en els seus
diferents edificis i elements arquitectònics defensius la petja del temps i les
diversos poblaments: Un enclavament protohistòric, una
ciutat gal·la, una
plaça forta visigoda, una vila musulmana, capital del Comtat de Carcassona, del Vescomtat de Carcassona, i,
finalment, quarter general de l'exèrcit reial francès com a senescalia de Carcassona.
Envoltada
per una doble muralla de 3 km de llargària, el seu interior manté l'aspecte
d'una vila medieval europea amb els carrers estrets i recargolats, edificis de
façanes amb entramats, barris d'artesans i gremis, el castell dels comtes de
Carcassona i la basílica de Sant Nazari.
La
vila alta (la "Cité")
és al sud-est de l'actual Carcassona, a
l'altra riba del riu Aude sobre un petit turó. Construïda sobre un oppidum (plaça forta emmurallada) hom s'assegurava una font
segura de subministrament d'aigua potable i el control de les vies de
comunicació a la zona, les quals confluïen en aquell gual.
Adjacent
a la "Cité" hi ha la
"ciutat baixa" o "bastida de Sant Lluís", en realitat un barri de
l'actual ciutat moderna, que ocupa l'espai lliure entre la "Cité" i el riu Aude, junt al
"Pont Vell" que la connecta al casc urbà.
El
castell, el vertader nucli urbanístic, és al nord, front el gual i el pont
actual.
El
caràcter defensiu de la Cité al
llarg de la seva història ha influenciat la complexitat de la seva
arquitectura, on es reflecteix notablement l'art militar. El seu sistema de
defensa és excepcional degut a les seves dimensions i constitueix la major
fortalesa d'Europa per la seva complexitat i la qualitat en la seva
conservació.
Plànol
Les
parts més destacables comprenen ambdues muralles i diversos edificis. El plànol
al costat permet localitzar aquests edificis descrits en les seccions següents.
La muralla interior i les portes estan assenyalades en vermell mentre que la
muralla exterior i les barbacanes es troben representades amb groc, el castell
en verd i la basílica en rosa:
1. Porta
de Narbona i barbacana de Sant-Louis,
2. Porta
i barbacana de Saint-Nazaire,
3. Porta
de l'Aude,
4. Porta
del Burgo i barbacana de Notre-Dame,
5. Castell
comtal envoltat per un fossat i construït al llarg de la muralla interior,
6. Barbacana
de l'est que protegeix l'entrada del castell,
7. Barbacana
de l'Aude, actualment destruïda,
8. Basílica
de Saint-Nazaire.
Castell Comtal
El
castell comtal de la Cité, situat a l'oest de la ciutat
fortificada, es troba adossat a la muralla més externa, a la zona del monticle
on la costa és més empinada. Va ser construït en dues fases, amb forma de
paral·lelogram estès de nord a sud, amb dues sortides, una a l'oest contigua a
la porta de l'Aude i una altra a l'est.
La
seva construcció va ser iniciada per Bernard Aton IV Trencavell durant el període romànic, cap a l'any
1130, per substituir un primitiu castell probablement situat on es troba la
porta de Narbona. El castell està constituït per dos cossos d'edifici formant
una «L» i dominat per una talaia, la torre Pinte. A la zona nord es troba una capella
dedicada a Maria, en la qual s'observa l'absis de l'època romànica. Només una palissada separa el castell de la resta de la ciutat
emmurallada. (continuarà)
(La fotografia és de les vistes des de Carcassona)
Comentaris