Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 5; 11 de desembre de 2016): de Llemotges cap a casa (XII)

Només s'aconseguiren fer alguns forats als obstacles de la platja, la qual cosa causà problemes als desembarcaments posteriors. A les 7:30, en la segona onada, arribarien els comandants regimentals, entre ells el sots-comandant de la divisió, General de Brigada Norman Cota. Els camins ben defensats, les úniques sortides pels vehicles de les platges, no es podien conquerir, i dues hores després de la primera onada la platja encara estava tancada. Els diversos comandants (fins i tot el General Bradley, que observava el desembarcament des del Augusta) van considerar abandonar la platja, però petites unitats d'infanteria, formades de manera improvisada, van aconseguir infiltrar-se en les defenses costaneres escalant els penya-segats entre els punts forts. Els següents desembarcaments d'infanteria van poder explotar les penetracions inicials, i al final del dia s'havia aconseguit establir dos caps de platja aïllats.
«
No moriu a les platges, moriu al penya-segat si heu de morir. Però toqueu el dos de les platges perquè sinó segur que morireu!
»
— Brig.Gral. Cota
«
En aquesta platja hi ha dues menes de persones: els morts i els que han de morir. Ara marxem d'aquí"
»
— Coronel George Taylor, comandant del 116è Regiment d'Infanteria
Al final del dia, la zona assegurada era una àrea de 9 km de profunditat i 30 de llarg. Les baixes americanes a Omaha Beach van ascendir fins a 3.000 homes d'un total de 34.000 homes desembarcats, la majoria durant les primeres hores, mentre que els alemanys van tenir 1.200 baixes, entre morts, ferits i desapareguts. Durant els dies següents, Omaha Beach es va anar expandint, i els objectius marcats pel Dia-D van acomplir-se el D+3. En alguns moments, els comandants alemanys informaren que estaven aturant la invasió a les platges, tal com Rommel volia. Molts dels desembarcats creien que l'operació havia estat un fracàs, i que serien evacuats l'endemà.
Pointe du Hoc
L'emplaçament d'artilleria situat a Pointe du Hoc era l'objectiu del 2n Batalló de Rangers, comandat pel tinent coronel James Earl Rudder. La missió consistia en el fet que 3 companyies que desembarcarien a la primera onada haurien d'escalar un penya-segat de 30 metres d'alçada, amb cordes i escales sota el foc enemic, per atacar i destruir els canons de defensa costanera alemanys, que amenaçaven les platges d'Omaha i Utah, mentre que una quarta companyia capturava el Pointe de la Percée, per cobrir el flanc de Pointe de Hoc.
Els Rangers van escalar el penya-segat sota el foc enemic en només 5 minuts, i els alemanys van abandonar la posició només arribar-hi els americans. Per a sorpresa d'aquells que havien escalat, van trobar-se que les casamates estaven buides (la Résistance no va poder transmetre el missatge a Londres que els canons no havien estat encara instal·lats). Car i això, les fortificacions ja per si mateixes eren objectius vitals, doncs un observador podria dirigir amb molta cura el foc artiller cap a les platges americanes. Els Rangers van tenir èxit i van aconseguir capturar la posició, patint unes 40 baixes, havent de lluitar durant 2 dies per assegurar-la totalment, perdent 95 homes més.

Platja Utah


Les baixes a Utah Beach, la zona de desembarcament més occidental, van ser les menors de tot el dia, amb uns 197 baixes de 23.000 homes que havien desembarcat. La 4a Divisió d'Infanteria es trobà que estava a una posició errònia, car els corrents marins havien empès les llanxes cap al sud-est: en lloc de desembarcar als sectors "Tare Green" i "Uncle Red", van fer-ho al sector "Victor", a uns 2 km de distància d'on estava previst i que amb prou feines estava defensat. La primera onada desembarcà sense novetat, seguida de 32 tancs DD (dels quals se'n van perdre 4). El General de Brigada Theodore Roosevelt Jr, Comandant assistent de la divisió, que, tot i la seva artritis, havia desembarcat en la primera onada, després de descobrir que es trobaven a una platja errònia, proclamà que "iniciarem la guerra des d'aquí mateix", ordenant al Comodor James Arnold, màxim oficial naval a Utah, que la resta d'onades desembarquessin allà. Mentre esperaven les següents onades, la infanteria es dedicà a netejar la platja d'obstacles, i quan a mig matí arribà el comandant de la divisió, Major General Raymond Barton, ordenà avançar cap a l'interior de França. (continuarà)
(La imatge és una altra perspectiva de Carcassona)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís