Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 5; 11 de desembre de 2016): de Llemotges cap a casa (XVII)

Muralles i torres

La protecció exterior de la ciutat l'asseguren dos recintes emmurallats concèntrics, separats per una lliça, amb 52 torres, que sumen en total 3 km de muralles. Per la part alta de les muralles transcorre un camí de ronda, protegit per merlets i reforçat per cadafals.
La muralla interna, les parts més antigues de la qual són d'època gal·loromana, de finals del segle III, en època de l'anomenat Imperi Gal, i que va servir també de defensa davant dels visigots al segle V, va ser utilitzada en l'època feudal per la família dels Trencavell, per ser posteriorment reconstruïda quan la ciutat va ser ocupada pels reis de França. Posseeix un perímetre de 1.070 m i es caracteritza per un parament de pedra de grans dimensions i morter dur, interromput per fileres de maons que garanteixen l'estabilitat de la construcció, per les seves propietats de flexibilitat i recuperació, davant possibles impactes. Posseeix finestres en arc de mig punt recalcades per claus de volta de maons. Està flanquejada per torres en forma de ferradura, quadrades en el costat intern, el de la ciutat, i en semicercle en la part externa que dóna a la lliça. La paret d'aquest recinte té de dos a tres metres de gruix.
Aquesta muralla interna va ser reforçada per un recinte exterior, una segona muralla, construïda durant el segle XIII, durant el regnat de Felip III, fàcilment identificable per l'ús de pedres en coixinet en lloc de parament. Cal destacar l'espai, pla, existent entre ambdues muralles: les llices, que comportaven un important paper defensiu en l'època de la seva construcció abans de l'ús d'artilleria. D'una banda, la Cité es podia defensar dels seus atacants des de dues línies altes de tir, les dues muralles; si era traspassat el recinte exterior, els atacants quedaven en l'espai pla, retardant el seu atac i en situació especialment vulnerable desproveïts de refugi, al qual accedia la cavalleria i genets fàcilment. Durant aquesta època també es va dur a terme la reconstrucció de la zona meridional de la muralla interior, de la Torre del Bisbe i de la Torre de Sant Nazari.

Elements gal·loromans

La primera muralla, construïda sobre el promontori rocós durant el període gal·loromà, permetia dominar el curs del riu Aude i la seva vall. Tenia un perímetre de 1.070 m i protegia una ciutat de set hectárees. La base o fonaments d'aquesta construcció és visible des de les llices: va ser construïda amb grans blocs de pedra i morter dur, formant un mur d'un gruix de 2 a 3 metres, la resta està formada per pedres allisades i arrodonides regulars i fileres de maons.
Existeixen encara 17 torres gal·loromanes, més o menys alterades i reformades posteriorment, de les trenta originals del recinte, amb altures que varien dels 11,65 m a 13,70 m i cobertes per teules planes. Totes elles tenien forma de ferradura de cavall a la part externa del recinte i plana a l'interior, excepte la torre Pinte, d'estructura únicament rectangular. La part inferior de les torres, el diàmetre és d'entre 4,50 i 7 metres, és especialment sòlida a causa de l'acurat treball d'obra. Els nivells superiors posseeixen grans espitlleres adaptades a l'ús d'armes de tir, amb una determinada inclinació que garantia alhora la defensa interior i la protecció exterior davant tan àmplies obertures.

Construccions i reformes a l'edat mitjana

A partir del segle XIII, els reis de França van ordenar la construcció d'un segon recinte exterior al voltant de la Cité, d'una alçada d'entre 10 i 12 m, envoltat per un fossat excepte en els llocs on la pendent del promontori ja actua com a defensa natural. En aquest cas les torres es van construir amb forma rodona, majoritàriament amb menys alçada que les predecessores gal·loromanes i sense sostre per evitar refugi a assaltadors que les poguessin conquerir i així quedant al descobert dels tirs dels defensors, des de muralla interior més elevada. Entre ambdues muralles es va deixar un espai de separació considerable, les llices, aplanant el terreny amb pendent; l'anivellament va suposar rebaixar-lo deixant zones amb part dels fonaments de la muralla exterior al descobert, amb les consegüents obres dutes a terme sobre ells com a consolidació.
Sota els mandats de Felip III de França i Felip IV de França es construeixen elements que ressalten per les seves grans dimensions i alçada, a més de l'ocupació de la pedra en coixinet, la porta de Narbona, la de Sant Nazari i la torre del Tresor.

Altres elements són incorporats o construïts durant l'edat mitjana, com la forma en la base de les torres, més àmplia en el seu diàmetre que la resta de l'estructura, per tal que els projectils llançats des de l'exterior rebotin tornant contra els atacants. També en les muralles es construeixen cadafals, és a dir, estructures de fusta suspeses sobre el buit a manera de refugi alhora que d'augment de precisió del camp de tir dels ballesters, o diverses garites aprofitant sortints en els murs de les muralles. (continuarà)
(La imatge correspon a Carcassona, darrere una tanca)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís