Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 5; 11 de desembre de 2016): de Llemotges cap a casa (XVIII)
Portes
d'accés
A les
muralles es troben quatre portes principals d'accés a l'interior de la Cité, situades cadascuna d'elles en un dels punts
cardinals.
Porta de l'Aude
La
porta de l'Aude, que s'obre cap al riu Aude al sector occidental del conjunt,
és una de les zones en què l'accés al recinte fortificat resulta més difícil,
es troba protegida per una barbacana i un enorme matacà.
Emplaçada
a la rodalia del castell comtal, queda perllongada per la barbacana de l'Aude,
que en 1816 va ser parcialment destruïda amb motiu de la construcció de
l'església de Sant-Gimer, subsistint únicament la rampa d'accés, que queda
envoltada per murs emmerletats.
La
configuració de la porta posa de manifest un complex sistema defensiu, ja que
hi ha arcs que aparentment contenen portes en realitat inexistents, tractant-se
únicament d'una manera de burlar els esforços del presumpte atacant per
penetrar les defenses de la fortificació. Pel mateix motiu, es troben diversos
passadissos amb racons i entrecreuaments, que pretenen agafar en un parany als
atacants quedant exposats a trets des de tots els angles possibles. És a dir,
es combinen amb gran sofisticació a la porta de l'Aude diversos sistemes de
defensa activa i passiva de l'època.
La
rampa d'accés s'iniciava en la barbacana avui desapareguda; el pendent
ascendeix no en línia recta sinó mitjançant diverses corbes i girs, per
penetrar en la fortalesa travessant en realitat dues portes successives.
Es
tracta d'una part de la muralla d'origen visigot, que quedava reforçada en
aquest lloc pel fet d'estar sobre elevada la mateixa muralla, que a la vegada
es reforçava amb tres contraforts edificats al segle XIII.
La
porta té la forma d'arc de
mig punt, en el qual queden alternats carreus de pedra i maó, com a mitjà de reforçar encara més
el conjunt, per la capacitat d'absorció d'impactes del maó.
El
matacà, avui visible, no forma part de la construcció original, sinó que és un
afegit efectuat per Viollet-le-Duc durant la seva restauració.
Porta de Narbona
L'entrada
principal al recinte emmurallat es troba en la seva secció oriental, per
l'anomenada Porte Narbonnaise o Porta de Narbona (número 1 del
plànol), orientada cap a la ciutat de la costa mediterrània de la qual agafa el
nom. Va ser construïda cap a 1280 durant el regnat de Felip III de França i es compon de dues imponents torres de tres
nivells a més de la planta baixa, equipades amb un front en forma de tallamar per al desviament dels projectils atacants. La
porta d'accés està reforçada per un doble rastell i protegida per matacans, des d'on es podien llançar verticalment objectes
i materials defensius com oli bullent, i per troneres, des d'on es podien
disparar projectils de manera protegida. La planta baixa de les torres i el seu
primer nivell tenen sostres de volta mentre que la resta dels nivells es van construir
plans. Per poder suportar els períodes perllongats de setge, a la torre nord es
va habilitar una estada per a la reserva de queviures mentre que la torre sud
es va equipar amb una cisterna d'aigua.
Una
fortificació avançada o barbacana,
cridada de "Sant-Louis", és davant de la porta com a lloc defensiu
d'avantguarda i que, al seu torn, està defensada en el seu flanc dret per un
castellet o talaia des d'on es podia fustigar directament als atacants
en cas que aquests haguessin pres aquesta posició. Finalment, el conjunt es
troba rematat per un petit altar coronat en forma de trèvol i on s'emplaça una
representació de la figura religiosa de la Mare de Déu.
La
rehabilitació empresa per Viollet-le-Duc de 1859 a 1860 la va dotar d'una
imitació de pont llevadís que no existia originalment, mentre que l'emmerletat
i la coberta van ser reconstruïts amb pissarra. (continuarà)
(L'horitzó, des de les muralles de Carcassona)
Comentaris