Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 5; 11 de desembre de 2016): de Llemotges cap a casa (II)
L'orde
de batalla dels desembarcaments va ser aproximadament com segueix, d'est a
oest:
·
Comandant en Cap Suprem: General Dwight
Eisenhower
·
Segon Comandant en Cap Suprem: Mariscal en Cap de l'Aire Sir Arthur
Tedder
·
Cap de l'Estat Major: General Walter Bedell Smith
·
Comandant en Cap de les Forces Terrestres: General Sir Bernard Law Montgomery
·
Comandant de les Forces Navals: Almirall Sir Bertram
Ramsay
·
Comandant en Cap de la Força Aèria Expedicionària: Mariscal en Cap de l'Aire Sir Trafford Leigh-Mallory
Tropes
britàniques
·
6a Divisió Aerotransportada (Major General Richard Nelson Gale):
llançada en paracaigudes i planadors a l'est del riu
Orne per protegir el flanc esquerra. La divisió estava
formada per 7.900 homes, incloent-hi un batalló canadenc.
·
Primera
Brigada de Serveis Especials (Brigadier Lord Lovat): formada per les unitats de Comando 3, 4, 6 i 45 (RM). Van desembarcar a Ouistreham,
al sector Queen Red de la
platja Sword (el sector més oriental). El Comando 4
va ser reforçat amb tropes franceses del Comando 10 (interaliat).
·
I Cos (Tinent General John
Crocker): va desembarcar a Sword
Beach, entre Ouistreham i Lion-sur-Mer.
·
3a Divisió d'Infanteria (Major General Thomas Rennie)
·
41è de Commando (RM): part
de la 4a
Brigada de Serveis Especials, que van desembarcar a l'extrem occidental de
Sword Beach
·
3a
Divisió d'Infanteria canadenca (Major
General Rodney Keller), que va
desembarcar a Juno
Beach entre Saint-Aubin-sur-Mer i Courseulles-sur-Mer.
·
46è de Commando (RM): part
de la 4a
Brigada de Serveis Especials, que van desembarcar a Juno per escalar els
penya-segats a la riba oest de l'estuari de l'Orne i destruir una bateria (el
foc de la bateria es demostrà insignificant, i el 46è quedà en reserva,
desembarcant el D+1)
·
XXX Cos (Tinent General Gerard
Bucknall): consistent en 25.000 homes que van desembarcar a Sword
Beach, entre Ouistreham i Lion-sur-Mer.
·
50a
Divisió d'Infanteria (Northumbria) (Major General Douglas Alexander Graham)
·
8a
Brigada Blindada (Brigadier
Bernard Cracroft)
·
47è de Commando (RM) al flanc occidental de Gold Beach
·
79a Divisió Blindada (Major General Sir Percy
Hobart), que disposava de les Estravagàncies de Hobart,
uns tancs especialitzats per a la neteja de mines, recuperació i tasques
d'assalt.
En
total, el 2n Exèrcit consistia en 83.115 soldats (61.715 d'ells britànics). A
més de les unitats de combat britàniques i canadenques, també participaren
francesos al 10è de Comando i 8 oficials australians van unir-se en qualitat
d'observadors als britànics. El suport aeri i naval nominalment britànic
incloïa un gran nombre de tripulacions de totes les nacions aliades,
incloent-hi diversos esquadrons de la RAF formats íntegrament per tripulacions estrangeres.
Tropes
estatunidenques
·
Primer Exèrcit Estatunidenc:
Tinent General Omar
Bradley
·
V Cos (Major
General Leonard Gerow): que va desembarcar 34.250 a Omaha
Beach, entre Sainte-Honorine-des-Pertes i Vierville-sur-Mer.
·
1a
Divisió d'Infanteria (Maj.
Gen. Clarence R. Huebner)
·
29a
Divisió d'Infanteria (Major
General Charles H. Gerhardt)
·
El 2n i el 5è Batallons de Rangers a Pointe
du Hoc (el 5è es dirigí a
Omaha)
·
VII Cos (Major General J. Lawton Collins):
consistent en 23.250 homes desembarcant a Utah Beach,
entre Pouppeville i La Madeleine (Nord).
·
4a
Divisió d'Infanteria (Major
General Raymond O. Barton)
·
359è RCT de la 90a Divisió
d'Infanteria (Major
General Manton S. Eddy)
·
101a Divisió Aerotransportada (Major General Maxwell
D. Taylor) que saltà sobre Vierville per donar suport al desembarcament a
Utah
·
82a Divisió Aerotransportada (Major General James
Gavin) que saltà sobre Sainte-Mère-Église per protegir el flanc dret.
El
total, el Primer Exèrcit comptabilitzava aproximadament uns 73.000 homes,
incloent-hi 15.500 de les divisions aerotransportades.
Orde de batalla alemany
La
xifra de soldats a disposició de l'Alemanya Nazi arribà al seu punt màxim el
1944. A l'època del Dia-D, hi havia 157 divisions alemanyes a la Unió Soviètica, 6 a Finlàndia, 12 a Noruega, 6 a Dinamarca, 9 a Alemanya, 21
als Balcans, 26 a Itàlia i 59 a França, Bèlgica i els Països
Baixos. Però
aquestes xifres no són del tot certes, perquè segons els registres alemanys, el
personal de moltes d'aquestes divisions rondava un escàs 50% a la primavera de
1944. Per un altre costat, gràcies a la complicació
burocràtica instigada per Hitler dins de la Wehrmacht per tal d'intensificar el
seu control polític, aquesta no semblava tant les Forces Armades d'una única
potència, sinó més aviat una aliança en la qual els seus membres funcionaven
conjuntament amb bastant menys eficàcia que els seus enemics (el Mariscal von
Rundstedt, tot i que era el comandant de les Forces de l'oest, observaria
posteriorment que la seva única autoritat real era la que exercia sobre els
sentinelles que hi havia a la reixa del seu quarter general). (continuarà)
(La imatge correspon al mercat de Nadal de Limoges)
Comentaris