Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 5; 11 de desembre de 2016): de Llemotges cap a casa (II)

L'orde de batalla dels desembarcaments va ser aproximadament com segueix, d'est a oest:
·         Comandant en Cap Suprem: General Dwight Eisenhower
·         Segon Comandant en Cap Suprem: Mariscal en Cap de l'Aire Sir Arthur Tedder
·         Cap de l'Estat Major: General Walter Bedell Smith
·         Comandant en Cap de les Forces Terrestres: General Sir Bernard Law Montgomery
·         Comandant de les Forces Navals: Almirall Sir Bertram Ramsay
·         Comandant en Cap de la Força Aèria Expedicionària: Mariscal en Cap de l'Aire Sir Trafford Leigh-Mallory

Tropes britàniques

·         6a Divisió Aerotransportada (Major General Richard Nelson Gale): llançada en paracaigudes i planadors a l'est del riu Orne per protegir el flanc esquerra. La divisió estava formada per 7.900 homes, incloent-hi un batalló canadenc.
·         Primera Brigada de Serveis Especials (Brigadier Lord Lovat): formada per les unitats de Comando 3, 4, 6 i 45 (RM). Van desembarcar a Ouistreham, al sector Queen Red de la platja Sword (el sector més oriental). El Comando 4 va ser reforçat amb tropes franceses del Comando 10 (interaliat).
·         I Cos (Tinent General John Crocker): va desembarcar a Sword Beach, entre Ouistreham i Lion-sur-Mer.
·         3a Divisió d'Infanteria (Major General Thomas Rennie)
·         27a Brigada Blindada
·         41è de Commando (RM): part de la 4a Brigada de Serveis Especials, que van desembarcar a l'extrem occidental de Sword Beach
·         3a Divisió d'Infanteria canadenca (Major General Rodney Keller), que va desembarcar a Juno Beach entre Saint-Aubin-sur-Mer i Courseulles-sur-Mer.
·         2a Brigada Blindada canadenca
·         48è de Commando (RM)
·         46è de Commando (RM): part de la 4a Brigada de Serveis Especials, que van desembarcar a Juno per escalar els penya-segats a la riba oest de l'estuari de l'Orne i destruir una bateria (el foc de la bateria es demostrà insignificant, i el 46è quedà en reserva, desembarcant el D+1)
·         XXX Cos (Tinent General Gerard Bucknall): consistent en 25.000 homes que van desembarcar a Sword Beach, entre Ouistreham i Lion-sur-Mer.
·         8a Brigada Blindada (Brigadier Bernard Cracroft)
·         47è de Commando (RM) al flanc occidental de Gold Beach
·         79a Divisió Blindada (Major General Sir Percy Hobart), que disposava de les Estravagàncies de Hobart, uns tancs especialitzats per a la neteja de mines, recuperació i tasques d'assalt.
En total, el 2n Exèrcit consistia en 83.115 soldats (61.715 d'ells britànics). A més de les unitats de combat britàniques i canadenques, també participaren francesos al 10è de Comando i 8 oficials australians van unir-se en qualitat d'observadors als britànics. El suport aeri i naval nominalment britànic incloïa un gran nombre de tripulacions de totes les nacions aliades, incloent-hi diversos esquadrons de la RAF formats íntegrament per tripulacions estrangeres.

Tropes estatunidenques

·         Primer Exèrcit Estatunidenc: Tinent General Omar Bradley
·         V Cos (Major General Leonard Gerow): que va desembarcar 34.250 a Omaha Beach, entre Sainte-Honorine-des-Pertes i Vierville-sur-Mer.
·         1a Divisió d'Infanteria (Maj. Gen. Clarence R. Huebner)
·         29a Divisió d'Infanteria (Major General Charles H. Gerhardt)
·         El 2n i el 5è Batallons de Rangers a Pointe du Hoc (el 5è es dirigí a Omaha)
·         VII Cos (Major General J. Lawton Collins): consistent en 23.250 homes desembarcant a Utah Beach, entre Pouppeville i La Madeleine (Nord).
·         4a Divisió d'Infanteria (Major General Raymond O. Barton)
·         359è RCT de la 90a Divisió d'Infanteria (Major General Manton S. Eddy)
·         101a Divisió Aerotransportada (Major General Maxwell D. Taylor) que saltà sobre Vierville per donar suport al desembarcament a Utah
·         82a Divisió Aerotransportada (Major General James Gavin) que saltà sobre Sainte-Mère-Église per protegir el flanc dret.
El total, el Primer Exèrcit comptabilitzava aproximadament uns 73.000 homes, incloent-hi 15.500 de les divisions aerotransportades.

Orde de batalla alemany


La xifra de soldats a disposició de l'Alemanya Nazi arribà al seu punt màxim el 1944. A l'època del Dia-D, hi havia 157 divisions alemanyes a la Unió Soviètica, 6 a Finlàndia, 12 a Noruega, 6 a Dinamarca, 9 a Alemanya, 21 als Balcans, 26 a Itàlia i 59 a França, Bèlgica i els Països Baixos. Però aquestes xifres no són del tot certes, perquè segons els registres alemanys, el personal de moltes d'aquestes divisions rondava un escàs 50% a la primavera de 1944. Per un altre costat, gràcies a la complicació burocràtica instigada per Hitler dins de la Wehrmacht per tal d'intensificar el seu control polític, aquesta no semblava tant les Forces Armades d'una única potència, sinó més aviat una aliança en la qual els seus membres funcionaven conjuntament amb bastant menys eficàcia que els seus enemics (el Mariscal von Rundstedt, tot i que era el comandant de les Forces de l'oest, observaria posteriorment que la seva única autoritat real era la que exercia sobre els sentinelles que hi havia a la reixa del seu quarter general). (continuarà)
(La imatge correspon al mercat de Nadal de Limoges)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís