Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 5; 11 de desembre de 2016): de Llemotges cap a casa (i XIX)

Porta del burg o de Rodés
Situada al nord, la porta del Burg o Rodés (designació no històrica estrictament, utilitzada habitualment per la seva orientació cap a aquesta ciutat) comunicava la ciutat amb l'antic burg de Sant Vincent. Es trobava defensada per la barbacana Nôtre-Dame i la torre Mourétis.
La porta, bastant senzilla, es troba en les muralles entre dues torres. Durant l'època dels visigots es trobava protegida per una mena de pavelló la muralla de la qual es perllongava cap al burg de Sant Vincent substituït posteriorment per una barbacana avançada a la muralla exterior, l'anomenada Nôtre-Dame.
La porta de Sant Nazari
La porta de Sant Nazari (en francès Saint-Nazaire), situada al sud, està situada a la torre de planta quadrada del mateix nom. Originàriament va ser construïda seguint un plantejament defensiu molt complex, l'estructura va ser modificada en detriment a aquest caràcter durant les obres de rehabilitació de Viollet-le-Duc a mitjan segle XIX. Dóna accés a la muralla i a la Cité mitjançant un passadís que dóna un gir de 90 graus i en el que cada entrada es troba protegida al seu torn per matacans i espitlleres.

Torres

Entre les torres existents, algunes d'elles mereixen una menció especial:
·         Torre de la Inquisició: Està construïda davant del Palau episcopal i és rodona. Podria haver estat una sala de guàrdia abans d'esdevenir presó.[2] Podem trobar un calabós i unes cadenes.
·         Torre del Bisbe: És una torre quadrada construïda en la lliça existent entre les dues muralles, que impedeix la comunicació entre les muralles de les zones nord i sud. Té talaies en cadascuna de les seves quatre cantonades.
·         Torre de la Justícia: És una torre rodona amb volta ogival. Refugi durant l'època de la família Trencavell, va ser reforçada posteriorment pels enginyers reals de Luis IX. S'hi trobaven probablement el Tribunal de la Inquisició i les masmorres. Des d'ella s'accedeix a una galeria que es dirigeix a la porta de l'Aude, i en la qual es troben una sèrie de finestres geminades romàniques i una construcció defensiva en voladís sobre la porta d'entrada: un sortint de maçoneria amb funció de llançar projectils en vertical. Podem observar la diferència entre les teulades meridionals originals i les puntiagudes de Viollet-le-Duc.
·         Torre de Sant Nazari: Torre de planta quadrada, amb funció protectora i defensiva de la basílica de Sant Nazari, situada a 25 metres d'ella, en la qual es troba la porta del mateix nombre. Només es podia accedir originàriament per una escala de fusta que es retirava en cas de perill i es troba equipada amb quatre garites. Té dues plantes condicionades per a l'estada de les guarnicions i cossos de comandament, amb llas de foc.
·         Torre del Tresor: Situada al nord-oest de la Cité. Amb sales voltades i finestres d'estil gòtic.”

Arribem quan ja fosqueja. Hi ha moltes botigues ja tancades, suposo que per l’època de l’any. Fa fresca i poca gent voltant pels carrers. Encara, però, tenim temps de veure com el dia s’acaba d’esgotar, amb una posta de sol preciosa. Caminem una mica pels carrers de la ciutat, i em vénen moltes ganes de passar-hi més estona. Però com que tenim pressa, entrem en un bar a fer una cervesa i fem un mos allí mateix. I tot seguit, ens enfilem al cotxe i ja no parem pràcticament fins a arribar a Girona... amb el regust d’un viatge ben aprofitat i d’haver après que hi ha històries que mai més s’haurien de repetir. (continuarà)
(La imatge correspon a la passejada per les muralles de Carcassona)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís