Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 5; 11 de desembre de 2016): de Llemotges cap a casa (VIII)

El foc de suport va servir per la supressió de les defenses de les costes on s'havia de produir els desembarcaments i per trencar les concentracions de tropes enemigues a mesura que les tropes avançaven.
El missatge d’Eisenhower
Immediatament abans de la invasió, el General Eisenhower va enviar un missatge, avui històric,
Quarter General Suprem de les Forces Expedicionàries Aliades,
Soldats, Mariners i Aviadors de les Forces Expedicionàries Aliades! Esteu a punt d'embarcar-vos en la gran croada per la que hem dirigit tots els nostres esforços durant llargs mesos. Els ulls del món estan fixos sobre vosaltres. Les esperances, les pregàries de tots el pobles que estimen la llibertat us acompanyen. Amb els nostres valerosos aliats i els nostres germans d'armes dels altres fronts, destruireu la màquina de guerra alemanya, anihilareu el jou de la tirania que els nazis exerceixen sobre els pobles d'Europa i aportareu la seguretat a un món lliure.
La vostra tasca no serà pas senzilla. El vostre enemic està ben entrenat, ben equipat i és veterà al combat. Lluitarà salvatgement.
Però estem el 1944! Moltes coses han canviat des dels triomfs nazis dels anys 1940-41. Les Nacions Unides han causat grans derrotes als alemanys, en els combats home a home. La nostra ofensiva aèria ha disminuït seriosament la seva capacitat per fer la guerra a terra i a l'aire. El nostre esforç de guerra ens ha donat una superioritat creixent en armes i municions, i ens ha posat a la nostra disposició importants reserves d'homes ben entrenats. La fortuna de la batalla ha girat! Els homes lliures del món marxen junts cap a la Victòria!
Tinc una confiança total en el vostre valor, la vostra devoció al deure i la vostra habilitat al combat. Només acceptarem la Victòria total!
Bona sort! Implorem la benedicció del Totpoderós en aquesta gran i noble empresa.
Dwight D. Eisenhower
Però existia un segon missatge. Després de confirmar l'ordre d'entrar en acció, Eisenhower tornà sol al seu remolc. A la butxaca de la jaqueta portava un comunicat que hauria de ser transmès a la premsa mundial si la invasió fracassava:
«
Les tropes, l'aviació i la marina han fet tot el que ha estat a les seves mans per complir amb el seu deure amb valentia i dedicació. Si hi ha algú a qui s'hagi de responsabilitzar del fracàs únicament és a mi.
»
El dia D

La nit

L'èxit dels desembarcaments amfibis depenia de l'establiment d'un perímetre segur des del qual expandir-se per llançar-se a la conquesta de Normandia un cop haguessin desembarcat forces suficients. Les forces amfíbies serien tremendament vulnerables als contraatacs enemics abans que es poguessin reunir suficients forces per llançar-se a l'ofensiva. Per alentir o eliminar la capacitat enemiga d'organitzar i llançar contraatacs durant tot aquest període crític, a partir de la mitjanit van començar a saltar tropes paracaigudistes per conquerir punts claus, com ponts, nusos de carreteres i certs accidents del terreny, al flanc oriental i occidental de les zones de desembarcament.

Els assalts paracaigudistes van produir-se a certa distància darrera les platges, per neutralitzar les bateries costaneres alemanyes i per expandir més ràpidament les zones del cap de platja. La 82a i la 101 americanes tenien assignats objectius a l'oest de la platja Utah per assegurar els punts de sortida de la platja, mentre que la 6a britànica tenia uns objectius similars al flanc oriental, per conquerir les travesses del riu Orne i del Canal de Caen. A més, 500 paracaigudistes de la França Lliure, integrants de la Brigada del Servei Aeri Especial Britànic (SAS) va tenir assignats objectius a Bretanya entre el 6 de juny i fins a l'agost. Per la nit del 5-6 de juny, es requeriren 1.087 avions, principalment C-47 Dakotas americans, però també Stirlings i Albermarles britànics; i tot i els immensos recursos aliats, no hi havia prou avions per portar les 3 divisions completes. Per poder realitzar els salts, els pilots no podrien volar a més de 190 km/h (tot i que en molts casos els pilots van augmentar la velocitat fins a gairebé 250 km/h) (continuarà)
(La fotografia correspon, de nou, a la bella Carcassona)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís