Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 5; 11 de desembre de 2016): de Llemotges cap a casa (III)

Per un altre costat, a la primavera de 1944 la supremacia naval aliada era tal que, llevat d'alguns atacs amb torpedineres i submarins, la Kriegsmarine no va exercir cap mena de paper a la Batalla de Normandia. El control de tota l'aviació de la zona de l'OB Oest requeia sobre la Luftflotte 3 del mariscal Sperrle, la qual responia directament a les ordres de Göring. A més, la Luftwaffe exercia un control directe sobre tota la força antiaèria, incloent-hi els canons FlaK de 88mm, de valor incalculable per a l'exèrcit pel seu doble paper com a armes antiaèries i antitanc. Göring controlava tanmateix els subministraments i recanvis de totes les forces de la Luftwaffe destinades a França, incloent-hi les divisions paracaigudistes, les divisions d'invasió antiaèria i les divisions de camp de la Luftwaffe. A més existien les Waffen-SS, l'exèrcit particular de Himmler, que si bé nominalment al terreny d'operacions es trobaven subordinades a la Wehrmacht, comptaven amb les seves pròpies cadenes de comandament i de subministrament.[5]
-LXXXIV Cos: General der Artillerie Erich Marcks
-243a Divisió d'Infanteria (Generalleutnant Heinz Hellmich): protegia la zona occidental de la península de Cotentin.
-352a Divisió d'Infanteria (Generalmajor Dietrich Kraiss): era una de les divisions a la zona millor entrenada i equipada, defensant la zona entre Bayeux i Carentan (incloent-hi la zona d'Omaha Beach). Va ser formada al novembre de 1943 amb les restes de la 321a Divisió, que havia estat destruïda a la Unió Soviètica.
-709a Divisió d'Infanteria (Generalleutnant Karl von Schlieben): defensava la costa la zona oriental i septentrional de la península de Cotentin, incloent-hi la zona de Utah Beach. Aquesta divisió incloïa alemanys que no eren considerats vàlids pel servei actiu al Front Oriental (normalment per motius mèdics), així com per soldats de diverses nacionalitats (originaris dels països conquerits, sovint reclutats a la força; o els antics presoners de guerra soviètics que preferien lluitar pels alemanys davant les dures condicions dels camps de presoners)
-716a Divisió d'Infanteria (Generalleutnant Wilhelm Richter): defensava la punta oriental de les zones de desembarcament, incloent-hi la major part de les platges canadenques i britàniques. Igual que la 709a Divisió, estava parcialment formada per unitats d'ex-presoners de guerra soviètics.
-91a Divisió de la Luftwaffe (Generalmajor Wilhelm Falley): era una divisió d'infanteria, entrenada i equipada per poder ser traslladada per aire. Estava situada a l'interior de la Península de Cotentin, incloent-hi les zones de salt paracaigudistes americanes.
-21a Divisió Panzer (Generalmajor Edgar Feuchtinger): desplegada a la rodalia de Caen, com a reserva mòbil del Grup d'Exèrcits B. No obstant això, Rommel la situà tan a prop de les defenses costaneres que, en cas de invasió, diverses de les seves unitats d'infanteria i d'artilleria passarien a estar sota les ordres de les divisions de les fortaleses, reduint així la fortalesa efectiva de la divisió.
-Unitats d'artilleria costanera:
-30a Brigada Mòbil (Oberstleutnant Freiherr von und zu Aufsess)
-12a Divisió Panzer SS Hitlerjugend (SS-Brigadeführer Fritz Witt): destinada als voltants de Dreux, entre París i Caen, sent la primera unitat de les Waffen-SS que va entrar en acció a Normandia

El Mur Atlàntic

Entre els aliats i l'Eix hi havia la frontera natural del Canal de la Mànega, una travessia que durant la història havia evitat els atacs de l'Armada Invencible espanyola i de la Marina Imperial de Napoleó Bonaparte. Per obstaculitzar els esforços d'invasió, Hitler, mitjançant la seva Directiu 51, ordenà la construcció del Mur Atlàntic. Creient que qualsevol intent de desembarcament arribaria amb les marees altes, Rommel va fer que tot el Mur fos fortificat amb torretes de tancs i filferro espinós, així com que se sembressin milions de mines per detenir les llanxes de desembarcament (això va fer que el desembarcament es programés en un moment de marees baixes). El sector que va rebre l'atac estava protegit amb 4 divisions.

Les reserves blindades

Les mesures defensives de Rommel també van frustrar-se per una disputa sobre la doctrina blindada. Juntament als seus dos grups d'exèrcits, von Rundstedt també comandava el Grup Panzer Oest del General Leo Geyr von Schweppenburg (usualment citat simplement com a von Geyr). Aquesta formació era, nominalment, la força blindada i mòbil de von Rundstedt, però hauria de ser anomenada 5è Exèrcit Panzer i traslladada cap a Normandia. Von Geyr i Rommel no estaven d'acord sobre el desplegament i l'ús d'aquestes vitals divisions panzer.

Rommel era conscient que els aliats tenien una total superioritat aèria que podria desbaratar els seus moviments. Per tant, proposava que les formacions blindades fossin desplegades ben a prop de les zones d'invasió. Tal com deia, era millor tenir una divisió Panzer encarant als invasors el primer dia que no pas 3 divisions panzers 3 dies després, quan els aliats ja haurien consolidat una zona de desembarcament. Pel seu costat, von Geyr argumentava la doctrina habitual segons la qual les formacions Panzer havien d'estar concentrades en una posició central als voltants de París i Rouen, i que fossin desplegats en masse contra la zona de desembarcament aliada principal un cop aquesta hagués estat identificada. (continuarà)
(La fotografia correspon a una perspectiva de la ciutat medieval de Carcassona)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol