Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 5; 11 de desembre de 2016): de Llemotges cap a casa (III)
Per un
altre costat, a la primavera de 1944 la supremacia naval aliada era tal que,
llevat d'alguns atacs amb torpedineres i submarins, la Kriegsmarine no va exercir cap mena de paper a la Batalla de
Normandia. El control de tota l'aviació de la zona de l'OB Oest requeia sobre
la Luftflotte 3 del mariscal Sperrle, la qual responia directament a les ordres de Göring.
A més, la Luftwaffe exercia un control directe sobre tota la força antiaèria,
incloent-hi els canons FlaK
de 88mm, de valor incalculable per a l'exèrcit pel seu
doble paper com a armes antiaèries i antitanc. Göring controlava tanmateix els
subministraments i recanvis de totes les forces de la Luftwaffe destinades
a França, incloent-hi les divisions paracaigudistes, les divisions d'invasió
antiaèria i les divisions de camp de la Luftwaffe. A més existien les Waffen-SS, l'exèrcit particular de Himmler,
que si bé nominalment al terreny d'operacions es trobaven subordinades a la Wehrmacht, comptaven amb les seves pròpies cadenes de
comandament i de subministrament.[5]
-Comandant
del Grup d'Exèrcits B: Generalfelfmarschall Erwin
Rommel
-Setè Exèrcit: Generaloberst Friedrich
Dollman
-LXXXIV Cos: General der Artillerie Erich
Marcks
-243a
Divisió d'Infanteria (Generalleutnant Heinz Hellmich): protegia la zona occidental de la península de
Cotentin.
-352a
Divisió d'Infanteria (Generalmajor Dietrich Kraiss): era una de les divisions a la zona millor
entrenada i equipada, defensant la zona entre Bayeux i Carentan (incloent-hi la zona d'Omaha
Beach). Va ser formada al novembre de 1943 amb les restes de la 321a
Divisió, que havia estat destruïda a la Unió Soviètica.
-709a
Divisió d'Infanteria (Generalleutnant Karl von Schlieben):
defensava la costa la zona oriental i septentrional de la península de
Cotentin, incloent-hi la zona de Utah Beach.
Aquesta divisió incloïa alemanys que no eren considerats vàlids pel servei
actiu al Front Oriental (normalment per motius mèdics), així com per
soldats de diverses nacionalitats (originaris dels països conquerits, sovint
reclutats a la força; o els antics presoners de guerra soviètics que preferien
lluitar pels alemanys davant les dures condicions dels camps de presoners)
-711a
Divisió d'Infanteria (Generalleutnant Josef Reichert): defensava la zona occidental del País de Caux
-716a
Divisió d'Infanteria (Generalleutnant Wilhelm Richter): defensava la punta oriental de les zones de
desembarcament, incloent-hi la major part de les platges canadenques i
britàniques. Igual que la 709a Divisió, estava parcialment formada per unitats
d'ex-presoners de guerra soviètics.
-91a Divisió de la Luftwaffe (Generalmajor Wilhelm
Falley): era una divisió d'infanteria, entrenada i
equipada per poder ser traslladada per aire. Estava situada a l'interior de la Península de Cotentin, incloent-hi
les zones
de salt paracaigudistes americanes.
-21a Divisió Panzer (Generalmajor Edgar Feuchtinger):
desplegada a la rodalia de Caen, com a reserva mòbil del Grup d'Exèrcits B. No
obstant això, Rommel la situà tan a prop de les defenses costaneres que, en cas
de invasió, diverses de les seves unitats d'infanteria i d'artilleria passarien
a estar sota les ordres de les divisions de les fortaleses, reduint així la
fortalesa efectiva de la divisió.
-Unitats
d'artilleria costanera:
-30a Brigada Mòbil (Oberstleutnant Freiherr von und zu Aufsess)
-12a Divisió Panzer SS Hitlerjugend (SS-Brigadeführer Fritz Witt): destinada als voltants de Dreux, entre París i
Caen, sent la primera unitat de les Waffen-SS que va entrar en acció a
Normandia
El Mur
Atlàntic
Entre
els aliats i l'Eix hi havia la frontera natural del Canal de la Mànega, una
travessia que durant la història havia evitat els atacs de l'Armada
Invencible espanyola i de la Marina Imperial de Napoleó Bonaparte. Per
obstaculitzar els esforços d'invasió, Hitler,
mitjançant la seva Directiu 51, ordenà la construcció del Mur
Atlàntic. Creient que qualsevol intent de desembarcament
arribaria amb les marees altes, Rommel va fer que tot el Mur fos fortificat amb
torretes de tancs i filferro espinós, així com que se sembressin milions de
mines per detenir les llanxes de desembarcament (això va fer que el
desembarcament es programés en un moment de marees baixes). El sector que va
rebre l'atac estava protegit amb 4 divisions.
Les
reserves blindades
Les
mesures defensives de Rommel també van frustrar-se per una disputa sobre la
doctrina blindada. Juntament als seus dos grups d'exèrcits, von Rundstedt també
comandava el Grup Panzer Oest del General Leo Geyr von Schweppenburg (usualment citat simplement com a von Geyr). Aquesta formació era, nominalment, la força
blindada i mòbil de von Rundstedt, però hauria de ser anomenada 5è Exèrcit Panzer i traslladada cap a Normandia. Von Geyr i Rommel no
estaven d'acord sobre el desplegament i l'ús d'aquestes vitals divisions
panzer.
Rommel
era conscient que els aliats tenien una total superioritat aèria que podria
desbaratar els seus moviments. Per tant, proposava que les formacions blindades
fossin desplegades ben a prop de les zones d'invasió. Tal com deia, era millor
tenir una divisió Panzer encarant als invasors el primer dia que no pas 3
divisions panzers 3 dies després, quan els aliats ja haurien consolidat una
zona de desembarcament. Pel seu costat, von Geyr argumentava la doctrina habitual
segons la qual les formacions Panzer havien d'estar concentrades en una posició
central als voltants de París i Rouen, i que fossin desplegats en masse contra
la zona de desembarcament aliada principal un cop aquesta hagués estat
identificada. (continuarà)
(La fotografia correspon a una perspectiva de la ciutat medieval de Carcassona)
Comentaris