Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 5; 11 de desembre de 2016): de Llemotges cap a casa (XIV)

Al vespre, el mariscal von Rundstedt convocà una reunió per analitzar la situació. Tot i l'opinió del seu cap d'Estat Major, General Blumentritt i del Quarter General de Hitler, aquell atac només era una maniobra de distracció. Von Rundstedt, però, no ho veia així: Normandia era la invasió definitiva, i ordenà que es posés en marxa el pla Cas III A, previst per una contingència similar, fent retirar les forces del Pas de Calais i portant-les a Normandia. Rommel, que arribà cap a les 10 del vespre al castell de La Roche-Guyon, sí que estava convençut de què arribaria un nou atac per Calais. Finalment, a la reunió celebrada per Hitler aquella nit, la sensació era d'indiferència, no autoritzant-se l'aplicació del Cas III A.
Els Aliats havien aconseguit desembarcar i superar el Mur Atlàntic a tot arreu, excepte a Omaha. Els alemanys havien fracassat en el seu intent d'aturar els desembarcaments: les divisions 709 i 716 havien quedat virtualment destruïdes, i la 352a i la 21a Panzer havien quedat molt malmeses. Tot i que no es podien establir xifres exactes, els aliats havien perdut uns 10.000 homes per causes de tota mena, però en cap cas el desembarcament va transformar-se en el bany de sang que es temien. El Dia-D havia acabat, però començava la Batalla de Normandia.
Memorials de Guerra i Turisme
Les platges de Normandia encara avui són citades als mapes amb els seus noms en clau de la invasió. Hi ha molts cementiris militars a la zona. El Cementiri americà de Normandia conté multitud de Creus i Estrelles de David blanques, commemorant els morts americans, amb el seu nom, rang, unitat, origen i data de traspàs. Hi ha 9.387 soldats, entre els quals hi ha 307 desconeguts i 3 posseïdors de la Medalla d'Honor.
Les tombes de la Commonwealth, en diverses localitzacions, fan servir làpides blanques gravades amb el nom de la persona, el seu símbol religiós i la insígnia de la seva unitat. També hi ha un cementiri polonès. El major cementiri de tots és el Cementiri de guerra alemany de La Cambe, amb làpides de granit.
Els carrers i places de la zona també reben els noms de les unitats que van lluitar allà, i les múltiples plaques commemoren els fets notables. En punts significatius, com Point du Hoc o Pegasus Bridge hi ha plaques, memorials o petits museus, com el d'Arromanches, dedicat principalment al Port Mulberry; o al campanar de l'església de Sainte-Mère-Église, penja un ninot paracaigudista, en record al soldat John Steele, que quedà allà penjat durant hores. A Juno Beach, el govern canadenc va construir el Centre d'Informació de Juno Beach, commemorant un dels fets més significatius de la història militar del Canadà. A Caen hi ha un gran Museu de la Pau, dedicat en general a la Pau, més que no pas a la batalla en si.
Dramatizacions
El Desembarcament de Normandia ha estat objecte de multitud de pel·lícules, programes de televisió, cançons, jocs d'ordinador i llibres. Entre les pel·lícules s'inclouen:
·         El dia més llarg (The Longest Day) (1962), una pel·lícula basada en el llibre homònim de Cornelius Ryan, que ofereix una visió global del desembarcament, sota multitud de punts de vista, i plena d'estrelles de l'època (entre elles, John Wayne, Richard Burton, Henry Fonda, Robert Mitchum, Curd Jürgens o Sal Mineo, tots ells en petites aparicions).
·         Saving Private Ryan (1998), una pel·lícula guanyadora de l'Oscar, dirigida per Steven Spielberg i protagonitzada per Tom Hanks i per Matt Damon, i és especialment notable per la intensitat de la mitja hora inicial, que descriu l'assat a Omaha Beach amb gran cruesa.

·         Band of Brothers (2001), una minisèrie americana produïda per Steven Spielberg i per Tom Hanks, basada en el llibre homònim de Stephen Ambrose que recrea la participació d'una companyia de la 101a Divisió Aerotransportada. El segon episodi (Day of Days (El dia D / El Gran dia)) es refereix íntegrament a la tasca realitzada durant el 6 de juny de 1944, des del moment del salt fins a la nit. (continuarà)
(La imatge correspon al capvespre a Carcassona)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís