Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 5; 11 de desembre de 2016): de Llemotges cap a casa (X)

Entre les 00:48 i les 01:40 van saltar els 3 regiments de la 101, seguits pel salt de la 82a, que tingué lloc entre les 01:51 i les 02:42. Cadascuna de les operacions va involucrar uns 400 C-47. A més, abans de l'albada aterraren planadors amb canons anti-tanc i tropes de refresc per a cada divisió. Al vespre, arribaren nous planadors amb 2 batallons d'artilleria i 24 obusos per a la 82a.
La 101 va ser llançada sobre una zona d'uns 1.000 km², perdent en una hora el 60% de l'equipament (molts van perdre les bosses de cama amb la major part de l'equip només saltar) i uns 2.000 homes (molts van morir ofegats en els camps inundats per ordre de Rommel); mentre que de la 82a només un avió va aconseguir deixar les seves tropes allà on les havia de deixar. La missió de la 101 era controlar les 5 rutes que quedaven entre la platja Utah i l'interior, perquè Rommel ho havia fet inundar, deixant només 5 carreteres ben defensades pels alemanys (si aquestes carreteres no eren controlades, els homes quedarien retinguts a la platja sense poder-se endinsar a Normandia).
La 82 va saltar a l'oest de la 101, a l'altra riba del riu Meredet, prop de Ste Mère-Eglise, assegurant la ciutat i les dues ribes del riu abans de moure's cap a l'oest. Gràcies als seus exploradors, un batalló del 505è Regiment caigué just on se li havia assignat (o en un radi màxim de 3 km); però la confusió en el salt també va ser generalitzada, i uns 30 homes van caure just al centre de Ste Mère-Eglise, i la ciutat es va conquerir cap a les 5 del matí). Pel seu costat, al costat més allunyat del Meredet, la defensa de la Cota-30 portada a terme per 300 homes del 508è Regiment va mantenir un petit però vital cap de pont.
Després de 24 hores, només 2.500 soldats de la 101 i 2.000 de la 82 estaven sota el control de les seves divisions, aproximadament un terç dels que havien saltat (a la 101, 3.500 homes es van donar com a desapareguts al vespre, tot i que finalment es van establir un total de 182 morts, 537 ferits i 1.240 desapareguts; mentre que a la 82, dels 6.209 homes que havien saltat, a la nit del 6 de juny es comptaven unes 4.000 baixes, quedant en els recomptes finals 156 morts, 347 ferits i 756 desapareguts, presumiblement morts). Car tot això, la gran dispersió dels paracaigudistes americans tingué l'efecte de confondre encara més als alemanys i fragmentar la seva resposta. A més, les inundacions defensives alemanyes van ser aprofitades pels americans per protegir el seu flanc sud.

El dia

Platja Sword

L'assalt a la Platja Sword, la més oriental de totes, situada entre Ouistreham i La Brèche, s'inicià cap a les 3 de la matinada, amb un bombardeig aeri de les defenses costaneres alemanyes, així com dels emplaçaments d'artilleria. El bombardeig naval s'inicià unes hores després. A les 07:30, les primeres unitats van arribar a la platja. Eren uns 40 Shermans D-D del 13è/18è d'Hússars, seguits de prop per la infanteria de la 8a Brigada.
Els dos primers batallons d'infanteria que van desembarcar, que s'esperava que fossin pràcticament anihilats pel foc alemany, pràcticament van fer-ho sense patir cap baixa. La 1a Brigada del Servei Especial, comandada pel Brigadier Lord Lovat, arribà sencera (gaiter inclòs) a la platja en la segona onada, acompanyats pel Comando N.4 (que tenia tropes franceses). Mentre que els combats per La Brèche continuaven, el Comando 10 (Interaliat) del Capità de Corbeta Philippe Kieffer, capturà el centre de Ouistreham, mentre que Lovat arribava a Pegasus Bridge amb dos minuts de retard sobre l'horari previst (disculpant-se davant del Major Howard pel retard). Cap a les 10 del matí La Brèche va caure.
Cap a les set del vespre, la 21a Divisió Panzer llançà un contraatac des de Caen dirigit cap a la zona de desembarcament de Sword, amb una càrrega de 50 tancs. Aquesta gairebé aconseguí el seu propòsit d'arribar fins al mar (a Lion-sur-Mer); però la ben construïda línia defensiva britànica, amb suport de foc anti-tanc aturà l'avanç alemany (a més, per una afortunada coincidència en el temps, en aquells moments arribaren els planadors de la 6a Brigada a ambdues ribes de Pegasus Bridge).

A la platja Sword, la infanteria britànica tingué molt poques baixes (uns 1.000 homes), aconseguint desembarcar 28.845 homes, mentre que la 21a Panzer havia perdut 54 tancs. Els britànics només havien avançat 8 km al vespre, fracassant en la consecució d'alguns dels deliberadament ambiciosos objectius marcats per Montgomery, però la seva posició en general era segura. En particular, es fracassà en la conquesta de Caen, que havia de ser conquerit el mateix Dia-D, sent un dels punts claus del pla de Montgomery per poder endinsar-se al país a través d'un terreny propici pels tancs, i que no va ser conquerit fins al 8 d'agost. (continuarà)
(La fotografia, és, de nou, de Carcassona)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís