L’esgotament del dia anterior fa que dormi ben plana. Ens aixequem i mentre esmorzem, retorno anys enrere: i és que a la televisió emeten alguns capítols de Bola de Drac Z, una de les sèries que havia mirat quan era petita. Un cop acabat el capítol, marxem a voltar de nou per Estrasburg. De dia, un diumenge al matí, la ciutat pren un nou caire. Pugem a la torre de la catedral, previ pagament, i des d’allí contemplem tot el que la nostra vista és capaç de copsar. De lluny, el parlament Europeu, amb el seu edifici modern, contrasta amb l’antigor que supura el barri antic de la ciutat. Una nova passejada, avui diürna, per la Petita França, sota un sol acollidor que fa més palesos que mai els colors de les flors que hi ha per les façanes i pels ponts, i poca cosa més abans d’abandonar la ciutat. En marxem al migdia, direcció ja cap a Gent. El GPS ens envia per una carretera preciosa, endinsant-nos de nou a Alemanya, per la zona de la Selva Negra. Els paisatges, la quietud són fantàstics. F