Centre d'Europa, dia 1: de Gent a Colmar

El dia s’aixeca plujós i ventós a Gent. Sincerament, fa una mica de mandra sortir de casa, però al mandra és per vèncer-la, no? J. A mig matí el cotxe es posa en marxa cap al centre d’Europa. La pluja no ens abandona durant el trajecte per la part Valona i la part Flamenca de Bèlgica. Ni tampoc ho fa a Luxemburg. Anem baixant, alhora que el dia es va apagant, es va enfosquint poc a poc sota una pluja fina que fa més trist el paisatge. Grans xemeneies es divisen a banda i banda de l’autopista. Quan el dia ja s’ha ennegrit del tot, després de passar per un llarguíssim túnel (previ pagament de 7 euros i escaig), arribem a Colmar. El primer que em crida l’atenció és una estàtua de la llibertat situada en una rotonda, bastant gran, per cert. Després de fer algunes voltes, trobem el hostel, ens hi instal·lem i anem a buscar el lloc a on fan el concert de Balmorhea (http://www.myspace.com/balmorhea); l’indret és un cinema, que sorprenentment està a tocar del hostel. Ens hi dirigim i preguntem quan comença el concert i ens diuen que en un parell de minuts, així que comprem les entrades i entrem a la sala del cinema: mai havia entrat en una sala amb una gran pantalla de projecció per tal d’escoltar un concert. Comença el concert d’aquest grup de música instrumental; tot un vaivé de sons que et poden transportar a diferents espais mentals, a diferents indrets. El violí, la viola, el contrabaix, la subtilesa dels tocs de la bateria, barrejat amb les guitarres i el baix, a més d’algun so vocal. Realment tot un regal per als sentits. Després de l’espectacle i encara gaudint de les sensacions, passejada nocturna, amb un ambient gens fred, per la ciutat. Els carrers estan deserts, però no així els restaurants. Sota els fanals la ciutat es veu atractiva. La petita Venècia, els carrerons, amb els diferents barris, la catedral, són algunes de les coses que em criden l’atenció. Finalment, entrem a un restaurant alsacià a sopar. Vi de la regió i una tarta flambé, ambdós elements típics de la regió, són el menú. I el dia ja no dóna per gaire més...
(La foto correspon a la petita Venècia de Colmar)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís