Oslo, dia 2: dia de neu, fred i visita a la ciutat

Això de dormir amb habitacions compartides, tot i que té l’avantatge que és econòmic, té l’inconvenient que qualsevol soroll et desperta; un ronca, l’altre es mou, l’altre parla, etc. Així, que descansar tampoc ho vaig fer excessivament. Un cop ben abrigats, de tal manera que només se’ns veien els ulls, vam sortir al carrer; tot passejant vam entrar a una establiment de menjar de tot tipus, a on vam agafar una oferta i vam fer un cafè amb unes pastes. Una de les coses que m’ha sorprès d’Oslo és la gran quantitat d’establiments que obren gairebé nit i dia i tenen una mica de tot. Un cop amb les forces agafades, vam començar el periple per la ciutat; tot i ser passades les deu del matí i ser un dissabte, els carrers estaven completament morts; potser ho feia el temps, molt fred i gris, i també la neu que ja queia, encara que no de manera insistent. La primera visita fou a la catedral; calenta, acollidora i tampoc excessivament gran. Em va impressionar el relleu del sant sopar que hi havia a l’altar, realment magnífic. El següent pas de la visita fou tota la zona central de la ciutat. Bàsicament grans edificis i centres comercials. I tot sota una fina nevada... Durant aquest periple matutí em vaig començar a iniciar en el món de geocatching... I camina que caminaràs, arribàrem a l’Ôpera (http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%93pera_de_Oslo). Un gran edifici, prop del mar, a on també destacava una escultura dins de l’aigua. Vam entrar-hi, més que res per recuperar-nos una miqueta de la fred imperant a l’exterior. L’interior de l’edifici és molt modern i lluminós, amb el color blanc preponderant. Seguidament ens vam dirigir a l’exterior, a on vam pujar fins al terrat per veure les magnífiques (encara que emboirades vistes, i no per l’alcohol!) de l’exterior. Caminar per allí en un dia sense tanta fred i neu ha de ser realment espectacular, però amb el terra relliscós, sincerament no fa gaire gràcia. Com que les temperatures eren baixes, baixes, vam decidir anar a recer i a dinar una mica. Passejant arribàrem de nou a la zona central de la ciutat (Johans gate, Torgatta) a on vam dinar en un restaurant xinès (el més econòmicament viable!). Amb els peus i mans ja més calents, vam sortir i sorpresa... a les quatre de la tarda ja era tot completament fosc, talment les 8 del vespre. Tot i la manca de llum, vam continuar explorant la ciutat: el següent pas fou la seu del parlament, vista des de fora, davant la qual hi ha un gran parc; i del parlament, a l’ajuntament, des de l’exterior. En aquest ajuntament s’hi dóna cada any el premi Nobel de la Pau (http://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Nobel_de_la_Pau). Prop de l’ajuntament hi ha la zona del port, a on vam entrar en una tenda que servia alhora de botiga; allí hi vam trobar una noia catalana (era estrany no anar pel món i trobar algun català!). No eren ni les sis de la tarda quan vam entrar en un centre comercial de la zona d’Aker Brygge de nou per resguardar-nos del fred i la neu... Però, ai las! Als pocs moment també tancaven, així que vam sortir de nou a la intempèrie per voltar una mica més per la zona nova del port esportiu. Allí, els edificis tenen forma de vaixell; espectacular la imatge, però també em va donar la sensació de molt d’elitisme. I com que l’hora del partit del Barça s’acostava, vam anar a buscar un pub a on poder-lo veure. El vam trobar al centre, a on vam poder celebrar el 0-8 del Barça contra l’Almeria tot sopant i bevent una bona cervesa. Per cert, el cambrer devia ser del Barça, ja que celebrava amb aplaudiments cada gol dels jugadors dirigits per Guardiola i companyia! I poca cosa més ens deparà el dia (vam marxar del pub car hi havia el partit del Madrid i el bar era ple de seguidors): cervesa i animada conversa a la recepció del hostel (a l’habitació hi havia la parella malcarada dormint) i cap a descansar les neurones i el cos!
(La imatge correspon a l'escultura que hi ha dins del mar i que es veu des de l'Òpera d'Oslo)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís