Oslo, dia 3: visita al museu del poble noruec i retorn cap a casa

El meu últim dia a la capital de Noruega es lleva de nou emboirat i fred, però sense nevar. Després d’una dutxa (sortosament amb aigua ben calenta!), sortim del hostel i esmorzem al mateix lloc que el dia anterior. Seguidament ja ens dirigim a buscar el bus (bastant car, per cert, al canvi de corones noruegues ens va sortir a uns 3 euros per persona tant sols el trajecte d’anada) i agafem en direcció a Bygdoy, a on hi ha el museu del poble noruec (Norsk Folkemuseum;http://en.wikipedia.org/wiki/Norwegian_Museum_of_Cultural_History; http://www.norskfolkemuseum.no/en/) i també el museu dels víkings. El viatget amb bus ens va oferir una passada per la zona del palau reial i també el teatre nacional. I el paisatge prop de la zona del museu, amb grans camps i parcs nevats era realment bucòlica. Un cop al museu l’entrada no va resultar pas barata: uns 12 euros al canvi. A fora, el paisatge totalment nevat amb el sol sense sortir, i el silenci només trencat per alguns ocells era una postal impagable als sentits. Vam anar passejant enmig de les cabanes que conformaven el que antigament havia estat una població noruega. Cabanes petites, de fusta, però aixecades uns quants centímetres del terra per evitar que la humitat hi penetrés. I enmig d’elles, imponent, preciosa, la Stavkirke (la foto que acompanya aquest text correspon a aquesta església ) tota de fusta, nevada i fredíssima. Allí vam aprofitar per fer-nos algunes fotos abans de continuar caminant pel museu/poble. També vam poder acaronar uns porquets que hi havia en un tancat, envoltats per la neu. I sortosament, diumenge al museu feien com una sèrie de tallers per veure com cuinaven i feien cervesa. Vam poder tastar com una mena de creps, boníssimes, i també escalfar-nos al voltant del foc de la cabana a on feien cervesa o d’una altra a on feien botifarres. Però com que la fred era molt intensa, ens vam acabar refugiant al museu de la joguina que hi havia dintre del museu. Un cop allí, vaig reviure la meva infantesa, ja que hi havia jocs dibuixats al terra. I com jo, la resta de gent! Dins del museu de la joguina hi havia també una exposició dedicada als Samis, els lapons (http://ca.wikipedia.org/wiki/Sami). Coneixia poquíssim respecte a aquesta cultura, però he de reconèixer que em va impressionar, tant la seva història com la seva cultura (manera de viure, de vestir-se, etc) i que tinc ganes de conèixer més coses! Seguidament, vam anar a veure una altra exposició i poca cosa més. Al final, sense veure el museu els víkings, vam marxar. Servidora va retornar al centre de la ciutat per anar al hostel a recollir les coses i la resta es va quedar visitant la ciutat, més concretament la zona del parc de les estàtues (Vigelandsparken; http://en.wikipedia.org/wiki/Vigeland_Sculpture_Park ).

Vaig tenir algun que altre problema per arribar a l’aeroport, ja que hi havia moltíssima gent que volia agafar el bus, però no prou seients. I un cop a Bèlgica , també problemes per poder retornar a Gent, ja que per la mala educació del conductor, el vaig perdre. Finalment, i amb sort, vaig arribar a la meva ciutat adoptiva (durant uns mesos) passades les dues de la matinada...