Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
La vida té aquestes coses. Just en el moment en què es mor Joan Solà, el PP comença una ofensiva bruta i malsana contra el català. Aquesta gent em sembla que té problemes de percepció sensorial. Pregonen que el català és hegemònic i que el castellà està en perill a Catalunya. Quin fart de riure amb la seva manca de reflexos, mare meva! A l’ajuntament de Barcelona han aconseguit que es derogui el decret per l’ús del català. Si tantes ganes tenen de sentir la llengua de Cervantes (la qual respecto i no em molesta dir que és una llengua molt bonica, però que no és la meva ni la del meu país), vagin de viatge a Espanya. I per més inri, volen fer el mateix amb els decrets que promouen l’ús del català a la resta del país. Aquesta gent ja em cansa, em fan vomitera i urticària. I pena, molta pena per ser tant curts de mires que no veuen més enllà de la seva ombra (o ni això) i no s’adonen que la llengua que corre perill és el català...
Comentaris