Centre d'Europa, dia 3: de Freiburg a Estrasburg


Això de les habitacions compartides té l’inconvenient que quan un es desperta, si tens el son fluix, també et desperti. I així succeí. Després de llevar-me i una bona dutxa reparadora vaig fer una primera incursió a la ciutat, buida, deserta, mig emboirada, bastant buida de vida. Després del primer tast i haver omplert l’estómac, vam pujar al mirador que hi ha de la ciutat. I puja que pujaràs vam acabar remuntant les més de 100 escales d’una torre metàl•lica i de fusta. Dalt de l’estructura hi bufava un bon vent, com si es volgués endur els problemes amb ell. I davant meu, la vista, la panoràmica de la ciutat i de bona part dels voltants; la gran ciutat envoltada de boscos i prats. Des de les alçades vam veure que hi havia mercat a la plaça de la catedral, així que hi vam anar a treure el cap; moltes parades d’aliments i verdures, mel, d’altres a on venien menjar, etc. El dia, tot i no ser assolellat, era perfecte per fer una passejada, ja que els termòmetres vorejaven els 20ºC. I poca cosa més ja de Freiburg (http://ca.wikipedia.org/wiki/Selva_Negra); carretera i manta fins a Estrasburg (http://ca.wikipedia.org/wiki/Estrasburg; http://www.guiarte.com/estrasburgo/), a on vam arribar ja a l’entrada de la tarda, sota un agradable sol. Després de deixar les coses al hostel, vam anar a passejar per la ciutat, tot vorejant el riu ) fins endinsar-nos en un dels carrerons, a on vam aprofitar per fer un mos i recuperar forces. Amb una agradable temperatura d’aproximadament 20 graus vam començar a moure les cames arreu de la ciutat: la catedral per fora, per anar seguidament a la plaça de la República i contemplar com les groguíssimes fulles del Ginkgo biloba formaven una catifa damunt la sorra que convidava a jeure-hi o bé a agafar les fulles i tirar-les enlaire, per rebre damunt una pluja diferent; pensaments de tornar a la infantesa, a jugar a embolcallar-se amb la natura. Després de les preceptives fotos, vam continuar la passejada, ara ja sense el sol, sinó amb la lluna esguardant, però conservant-se una agradable escalfor. Tot xerrant vam passejar per la Petite France, un preciós barri prop del riu, amb ponts, cases molt boniques i ben arreglades. Com que ja portàvem una bona estona sense descansar, parada tècnica a un bar per prendre una cervesa, per cert, feta de la casa i almenys al que vaig prendre, amb un gust ben estrany. Ja hidratats, vam continuar passejant per tota la ciutat, plena de racons, d’esglésies, tant catòliques com protestants. Finalment, després de molt buscar i esperar, vam acabar sopant en un restaurant típic alsacià, molt familiar, tant pel que fa en la decoració com en el tracte i servei. I per acabar de rematar la jornada i no cansar més les cames després d’hores de caminar, vam acabar veient el partit del Barça en un pub irlandès. Tot mirant el partit se m’escapaven llambregades als clients, i potser fruit del cansament, la imaginació volava sola, pensant quina història podria haver-hi darrere de cada rostre, com les vides es podrien creuar o no. I amb la victòria del Barça 3-1 davant del Villareal, vam desfer el camí d’anada fins al hostel per ja anar a dormir, tot contemplant les esglésies, el paisatge i l’anar i venir de les gents...
(La imatge correspon a una vista panoràmica de Freiburg, des del mirador)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís