Sud est asiàtic 2017: dia 10, coneixent els volants de Luang Prabang (Laos); caminada als poblats Hamong (18 d’agost de 2017) (VIII)

A les dones Yao Mien els hi agrada cosir. Tradicionalment les dones porten turbants, pantalons i llargues robes lligades a la cintura amb una franja. Solen tenyir les robes de negre o blau, però porten joieria i ornaments que fan elles amb colors vius. Quan es preparen per una festa per una núvia, les dones es vesteixen a l’estil Luang Namtha, portant jaquetes amb un colors vermells brillants. Els seus barrets i els seus pantalons estan brodats. A les dones Yao Mien els hi agrada molt la joiera de plata i porten collarets, anells i braçalets. Les dones no solen fer-se la llana o bé el cotó, però ho compren a poblats veïns. De totes maneres, són molt talentoses en tenyir les robes, brodar-les i cosir les seves pròpies robes. Es considera que una dona que sap cosir esdevindrà una bona esposa, ja que ella pot fer boniques robes per la seva família, malgrat que aquesta tasca és molt lenta. Una dona pot trigar de sis a nou mesos en brodar-se uns pantalons, que des de llavors portarà sempre. Mentrestant, ella també ha de fer les tasques de la casa, tenir cura de la granja, cuinar i també cuidar dels fills.

Dintre de la gran família que és l’ètnia Yao, també hi ha els Yao Mun o Lanten. Al contrari que la majoria de Yao, viuen a latituds més baixes. Típicament viuen al costat de rius, usant l’aigua per cuinar, netejar, tenir cura dels animals i conreus i tenyir les peces de roba. El govern de Laos els va anomenar els “Lao Huay”, que vol dir, “Lao dels rius”. Cada grup té el seu propi dialecte, però es poden entendre fàcilment entre ells. Aproximadament hi ha 4500 Lanten que viuen a Laos, sobretot a les províncies de Luang Namtha, Phongsali o Bokeo. Es creu que van arribar de la Xina fa uns 200 anys. Els Lanten són taoistes, per be que ho barregen amb algunes tradicions animistes. Cada poblat té diversos capellans: alguns poblats n’arriben a tenir fins a 10! A principis de febrer, cada família sacrifica un pollastre en honor als esperits del poblat. El poblat, com a tal, sacrifica dos porcs i cada tres anys, un bou.

Les dones Lanten normalment porten jaquetes de màniga llarga. A la part alta de la jaqueta hi porten rivets de color rosa o violeta brodats, que els hi cauen des del coll fins a la cintura, de manera que fan les vestimentes més vívides. Es cobreixen el cap amb una mena de bufanda i ho decoren. Els Yao Mun construeixen les seves cases just a terra, sense elevacions. Tenen les parets de fusta o de bambú i les teulades són d’herba o bé de teules. Les cases són grans, amb tres o quatre habitacions per tal que hi pugui cabre tota la família. Cada casa té tres entrades. Una és per l’ús diari, una altra per rebre els convidats, mentre que la tercera només és pels rituals, com ara quan una núvia entra a la nova casa, o bé quan es treu el cos d’una persona morta. Les dones Yao Mun són tenen molta habilitat en fer paper. Tant ells com els Yao Mien tenen molta tradició d’escriure. Utilitzen caràcters xinesos antics per escriure la història de les seves famílies, els rituals, la salut, i també per escriure cartes. Els Yao Mun també fan servir el paper fet a mà per tal de fer màscares pels capellans. S’usen per a cerimònies religioses per comunicar-se amb els déus.  Els preveres enganyen els déus tot portant la màscara al damunt dels seus caps, més que a la cara. Quan els déus miren a la terra des del cel, veuen un altre déu mirant-los a ells i baixen a l terra per parlar. Quan arriben a la terra, és llavors, que els preveres poden celebrar una cerimònia. Les plantes d’anyil produeixen un tint blau que és molt usat a tot Laos. Quantes més vegades es tenyeix, més fosc es torna el color; calen molt passos per aconseguir el color blau dels vestits blaus de les dones Yao Mun.

Els Katu (https://en.wikipedia.org/wiki/Katu_people ) han viscut durant molts segles a Laos. Es creu que probablement van venir del sud-est de l’Índia o del sud de Xina, però no està provat. Actualment hi ha uns 20000 Katu vivint a Laos, sobretot al sud de les províncies de Sekong, Salava i Champassak.

Els Katu viuen en zones remotes i muntanyoses, sovint lluny de carreteres i ciutats. Cultiven arròs i vegetals i també crien animals. Els homes són caçadors hàbils i cacen animals com ara cérvols, senglars o ocells. En el món dels Katu hi ha tan bons com mals esperits. El més important de tots ells, però, és l’esperit de l’arròs. Els Katu tenen un ritual per demanar als esperits per una vida pacífica i feliç, i també per una bona collita. Els homes solen portar una bufanda sense camisa, però ara acostumen a comprar robes més modernes als mercats. Les dones encara porten les vestimentes tradicionals a les festes i a les cerimònies: un vestit llarg amb franges vermelles i grogues. Els Katu, com altres ètnies, usen la palla per fer teulades. Les dones tenen traça a teixir cotó per fer robes. Fan servir una mena de teler per fer-ho. Les vestimentes solen ser marrons  o vermelles, amb franges negres, sovint decorades amb boletes. Els homes són talentoses en fer coses amb la fusta. Els homes construeixen cases de bambú amb teixits a les parets. Un patró amb dos colors és molt habitual. Les cases del poblat se solen situar en cercle; al mig hi ha la casa comunal, per rebre les visites i per celebrar-hi rituals i festes.  

Els Katang (https://en.wikipedia.org/wiki/Katang_people) viuen sobretot a les províncies del sud de Laos, com ara Savannakhet, Saravan, Sekong i Champasak. Són uns 100000 i solien viure als turons, per bé que en les últimes dècades s’han mogut cap a zones més planeres. Les cases tradicionals dels Katang són llargues cases de fusta. Grans famílies viuen juntes sota un mateix sostre. Quan un home es casa, ell construeix una altra habitació a la gran casa per ell, la seva muller i la futura descendència. Algunes cases poden fer fins a 100 metres. En temps antics, a les entrades hi havia pits de dona tallats en fusta a les entrades.  Els Katang celebren el seu festival d’any nou, que s’anomena “cha nga”. També tenen altres rituals i festes per honorar els esperits. Durant els festivals i en d’altres ocasions, beuen whisky d’arròs que fan a casa. També toquen instruments com la flauta, el khaen o tambors; també canten i expliquen històries. (Continuarà)

(La fotografia és d'un dels elefants trobats durant el passeig)