Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 5; 11 de desembre de 2016): de Llemotges cap a casa (XIII)

La 4a Divisió va poder endinsar-se al continent relativament més fàcilment que en altres platges, amb les sortides ocupades pels regiments 502 i 506 de la 101 aerotransportada. Això va ser relativament per accident, ja que els plans per la invasió es van desbaratar només posar els peus a la platja. A primeres hores del vespre, la divisió havia enllaçat amb els paracaigudistes de la 101. Tot i que els principals objectius del dia no es van acomplir (la 82 aerotransportada estava aïllada a Ste Mère-Eglise), el desembarcament va ser un èxit total resum, en el que les baixes van ser molt lleugeres (van desembarcar 23.250 homes, 1.742 vehicles i 1.695 tones de subministraments, amb un cost d 43 morts i 63 ferits, menys encara que durant el darrer exercici a Slapton Sands) i les tropes van poder endinsar-se al continent molt més ràpidament del que s'esperava.

Berchtesgaden

Tot i que a Normandia els successos es precipitaven, a Berchtesgaden, el refugi alpí de Hitler, regnava la calma i tot anava segons la rutina de cada matí. El Führer havia passat una mala nit, però en aquells moments dormia gràcies a un somnífer. Mentrestant, al Reichskanzlet, el Coronel General Jodl repassava els informes de la nit: la situació a Itàlia empitjorava (Roma havia caigut el dia abans, i els homes del mariscal Kesselring es retiraven cap a noves posicions defensives més al nord); i al Front Oriental s'esperava en qualsevol moment l'ofensiva d'estiu soviètica. En aquelles circumstàncies, el fet que el cap de l'estat major de von Rundstedt, major general Günther Blumentritt demanés les divisions panzer no semblava prioritari.
Quan al quarter general de l'OB West arribà la resposta de Jodl, aquesta només causà astorament i incredulitat (segons recordava el tinent general Bodo Zimmermann, von Rundstedt estava encol·leritzat, furibund i la ira feia incomprensibles les seves paraules. El següent moviment només el podia fer el von Rundstedt, perquè com a Mariscal de Camp tenia accés directe amb el Hitler, però era tal el desdeny que sentia per aquell caporal de Bohèmia que es negà a fer-li cap petició. No va ser fins a les 10 del matí quan el major general Rudolf Schumndt es decidí a despertar a Hitler per donar-li les notícies. La conferència amb el cap de l'OKW, mariscal Keitel i amb Jodl va ser tremendament agitada; però Hitler no canvia d'opinió i marxà de la reunió minuts després de començar-la convençut que allò no era més que una distracció i que l'atac principal seria al Pas de Calais. Després, en un dinar ofert al general Döme Sztójay afirmaria despreocupadament que "ara els tenim on els podem destruir" i finalment, cap a les dues de la tarda i havent dinat, autoritzà a von Rundstedt a assumir el comandament de les Joventuts Hitlerianes i la Panzer Lehr: així doncs, quan les ordres arribaren a les dues divisions blindades eren més de les quatre de la tarda, i quan von Rundstedt els donà l'ordre de marxa, ja només els quedava una hora de llum. A Berchtesgaden, Hitler es mostrava segur; Göring donava la batalla per guanyada, Ribbentrop estava del costat del Führer, i Goebbels es mostrava escèptic.
Per un altre costat, ningú no pensà a trucar a Rommel. No va ser fins a un quart d'onze del matí quan el major general Hans Speidel el trucà a casa seva a Herrlingen. L'única resposta de Rommel va ser "Estúpid de mi! Estúpid de mi!".  A la una en punt, iniciava amb el seu fidel ajudant, el capità Hellmuth Lang el viatge de retorn a Normandia. Al vespre arribaria al castell dels ducs de La Rouchefoucauld.
Al final del dia
Al vespre, la situació era tan incerta com en qualsevol altra moment del dia. Els Aliats havien aconseguit desembarcar 155.000 homes, dels quals 83.000 eren britànics i canadencs i 72.000 eren estatunidencs, amb un cost de 12.000 baixes entre morts i ferits. D'acord amb les previsions més optimistes de Montgomery, al final del Dia-D s'hauria d'haver format un front de 96 km de longitud, estenent-se entre Quineville a l'oest i Cabourg a l'est, i 16 de fondària, havent conquerit les ciutats de Bayeux i Caen, però enlloc les operacions havien seguit el curs previst: Omaha havia estat a punt de convertir-se en un desastre, amb una zona de desembarcament que ocupava poc més de 3 km, i amb punts forts de resistència alemanys darrere de les línies avançades; mentre que a Utah, la 4a Divisió havia penetrat fins a 10 km, enllaçant amb la 101. Les unitats aerotransportades americanes havien quedat tan diseminades que les seves operacions van quedar molt limitades. Pel seu costat, la situació a la zona britànica era considerablement millor: la 6a Aerotransportada havia conquerit els passos sobre l'Orne i havia assegurat els flancs; però pel seu costat, la 3a d'Infanteria, a la que se li havia assignat la conquesta de Caen, es mostrà incapaç (posteriorment es demostraria que la divisió estava molt lluny d'haver-ho pogut aconseguir). Finalment, els canadencs de Juno havien tallat la carretera entre Caen i Bayeux, sent el seu desembarcament el que va tenir més èxit.

El 25 de maig, en la darrera reunió prèvia a la invasió feta amb el rei, Montgomery havia advertit que si la nit del Dia-D els aliats no havien conquerit Caen, Bayeux i Carentan, el desembarcament es veuria en una posició molt delicada. La realitat va ser que no s'havia aconseguit ni un de sol dels objectius. (continuarà)
(La imatge és d'un dels bonics indrets de Carcassona)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"