Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: Cayo Jutía (14 d’abril de 2017; dia 11) (II)

Com a tret peculiar tenim que per pintar o retocar la pintura ja existent en ell abraça tot un procés complicat i arriscat que pren 5 anys en concloure, es pinta totalment a pinzell.
A la vall es poden trobar diverses coves com la de «José Miguel» i la de l'«Indi». L'última és una caverna que arriba a assolir els 300 metres d'extensió, i en el seu interior corren 2 rius subterranis. Són molt significatives quant a forma i originalitat. També està la denominada «La reina de les espeluncas», la Gran Caverna de Santo Tomás, caracteritzada i topografiada pel Dr.Antonio Núñez Jiménez, quart descobridor de Cuba. Amb relació a la seva flora, aquesta es classifica d'una evolució atípica, molt variada en termes d'espècies amb característiques de relíquies del passat; hi ha a la vall al voltant de 17 espècies botàniques endèmiques que no es troben en cap altre lloc del món. El poblat de Viñales, ubicat a la vall, conserva el tradicional escenari d'un assentament d'agricultors, representat pel seu carrer principal, galeries de columnes en els seus costats i cases de teules vermelles que afavoreixen les seves condicions climàtiques, donant-li una aparença singular i agradable. En el període Juràssic aquest territori va estar compost per mar, deltes i planes del desaparegut continent, tenint com a elements bàsics de la geologia local les pedres calcàries, on es troben abundants fòssils d'ammonites, peixos i esquistos fòssils del dinosaure terrestre "Diplodocus" i el dinosaure marí "Ichtyosaurus".
A aquesta vall se li va concedir la condició de Monument Nacional, i la Unesco li va atorgar també la categoria de Patrimoni de la Humanitat.

Després d’esmorzar, ja tenim decidit marxar cap a visitar un  cayo que hi ha relativament a prop de Viñales. I dic relativament a prop perquè la distància quilomètrica és curta, però la carretera per arribar-hi... gairebé impracticable! Està plena de sots, i trobar cartells que es vegin correctament! Passem per pobles i poblets; avancem a alguns cotxes, la majoria taxis i també carros i gent. No veiem gairebé cap bus, ja que tal i com ens van comentar a l’oficina de turisme, molts conductors es neguen a passar-hi per la mala carretera. Després d’una bona estona, arribem, finalment, a Cayo Jutías, a on hem de pagar per aparcar, uns 3 CUC tot el dia. Un cop a Cayo Jutías, m’espero amb una cosa que no esperava: el lloc és bastant turístic, hi ha fins i tot bar, un lavabo, etc. Ens estirem a la blanca sorra i contemplem la mar, transparent, una aigua preciosa. Cayo Jutías (https://www.lonelyplanet.com/cuba/cayo-jutias; https://www.hicuba.com/cayo-levisa.htm; https://es.wikipedia.org/wiki/Cayo_Jut%C3%ADas ). Després d’una bona estona de jeure i banyar-nos, anem a fer un vol per la platja. Marxant de la zona més turística, hi ha una arena preciosa, un paisatge bell, gairebé un miratge, i sense turistes. Només hi ha oriünds i oriündes, que pesquen i es mengen el que pesquen allí mateix. Tenen menges i molta alegria... fins i tot, de darrere d’un arbre ens surt un senyor amb una llagosta cuita a la brasa per si li volem comprar. Ens assegura que l’ha pescada i cuit allí mateix. Ho desestimem i continuem passejant i fent fotografies. Retornem amb la resta de la colla i aprofitem per prendre una cervesa, una “Presidente” i dinar. El sol ens il·lumina bastant i estem una estona més rebent els seus rajos i caminant. Un bany sembla que serà la cirereta del pastís... però ai las, em marejo bastant, suposo que per la calor i el cansament acumulat de tant tragí... Em costa recuperar-me i només ho mig faig quan ja estem al cotxe i retornem cap a Viñales... Em mig adormo pel camí adust i ple de forats.... Desfem el camí, el cavall que al matí havia arribat a un bol de fruita que una gent venia per la carretera encara continua allí, però el bol ben buit... (Continuarà)
(La imatge correspon, de nou, a Cayo Jutía)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís