Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: Cayo Jutía (14 d’abril de 2017; dia 11) (I)

Malgrat que fa bastanta calor, dormo tranquil·lament i em costa llevar-me quan sona el despertador. Un cop la mandra ja treta de les pestanyes, anem a esmorzar a la mateixa casa, amb el menú de cada dia: suc, fruita, cafè, ous, etc.
Anem planejant una mica el dia per la Vall de Viñales (https://www.ecured.cu/Valle_de_Vi%C3%B1ales; http://queverenelmundo.com/que-ver-en-cuba/parque-nacional-valle-de-vinales/ ).  Tal i com es conta a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Vall_de_Vi%C3%B1ales ): “El Valle de Viñales està ubicat a la província de Pinar del Río, zona més occidental de Cuba. Localitzat a la Sierra de los Órganos, exactament en el grup muntanyós de la Serralada de guaniguanico. Aquesta vall i gran part de la serra que l'envolta és aprovat el 1999 com a Parc Nacional i el desembre d'aquell mateix any va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Es troba en el municipi de Viñales que és un dels 14 municipis amb què compta la província. El municipi està ubicat en el centre i nord de la vall. A l'est, limita amb els municipis de La Palma i Consolació del Sud al Sud-est. A l'oest, amb el municipi Minas de Matahambre i al sud amb el municipi de Pinar del Rio. Al nord, coincideix amb les aigües del golf de Mèxic i l'Estret de la Florida. El seu territori cobreix una superfície de 741 quilòmetres quadrats.
El viatger que arriba a la vall des de l'Havana, va gaudint del canvi de tons del verd cubà, i quan a dalt a la vall el canvi és dràstic i colpidor; la complicitat entre la naturalesa i el silenci fa que el visitant es senti amo d'una bellesa natural majestuosa, que es troba per tot arreu, des de la Cueva del Indio, amb el seu riu subterrani, fins al Mural de la Prehistòria, el Rancho San Vicente i el fabulós Mirador de los Jazmines. Existeixen unes formacions muntanyoses, úniques en l'illa, anomenades mogotes. Aquests mogotes constitueixen formacions geomorfològiques molt singulars on alguns d'ells arriben a mesurar centenars de metres d'altura. Aquests mogotes semejan una gran diversitat de formes. Només són comparables amb les localitzades a la Xina i la península de Malaca.
A la vall hi ha altres elevacions, com Altures de Pizarras, les quals estan constituïdes per una varietat de roques, les més antigues existents al llarg del país i també en l'àrea del Carib.
A la vall de Dos Hermanas, podem trobar el Mural de la Prehistòria, el qual està pintat sobre una pedra d'una de les elevacions. Aquest mural mostra l'evolució de la vida en sentit natural a Cuba.
El Mural de la Prehistòria està ubicat en el mogote anomenat Pita. Es pot trobar en un pendent perpendicular que es va netejar abans per poder realitzar aquest treball, la roca va ser rentada i també es van fer drenatges en ella una mica per evitar en un futur l'erosió a causa de la pluja.
S'estén al llarg de la vall per 120 i els 160 metres de longitud, el seu autor fou Leovigildo González Capfoguer, ja mort, que va ser Director de Cartografia de l'Acadèmia de Ciències de Cuba.
En ell estan representats els indis guanahatabeyes, espècies de mamífers, animals gegantins, així com alguns mol·luscs.

Al Mural es poden veure en 12 peces el procés evolutiu dels homes i dels animals a la Serra dels Òrgans, en les seves diferents etapes. (Continuarà)
(La imatge correspon a la platja de Cayo Jutías)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís