Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: passejant per Santiago de Cuba (8 d’abril de 2017; dia 4) (III)

Va ser durant el període universitari que va tenir accés a algunes obres literàries que, segons ell, li van permetre d'aconseguir una certa maduresa política. Les seves primeres passes en la política van ser en l'àmbit estrictament universitari. Va ser elegit delegat de curs i va arribar a rebre amenaces de mort en enfrontar-se a un candidat de la Federació Estudia
El 1947, amb 21 anys, com a president del Comité Pro Democracia Dominicana de la FEU, va promoure accions per reclamar la destitució del dictador dominicà Rafael Trujillo i va formar part de la Invasió de Cayo Confites, amb l'objectiu de derrocar-lo. Quan van ser interceptats a la Bahía de Nipe quan intentaven arribar a sòl dominicà, es va llençar a l'aigua i escapa a nedant fins a Cayo Saetía.
El 1948 va ser enviat amb el seu amic Alfredo Guevara a Colòmbia com a delegat de la FEU a la IX Conferència Interamericana; estava citat per trobar-se amb el candidat a president Jorge Eliécer Gaitán la mateixa tarda en què aquest va ser assassinat (va ser l'anomenat «Bogotazo»).
Quan va tornar a Cuba, va contreure matrimoni amb Mirta Díaz-Balart, una estudiant de filosofia d'una acomodada família havanera. Realitzen el seu viatge de noces a Nova York, residint al 156 West, 82th Street de Manhattan. Castro és temptat a inscriure's a la Universitat Harvard per acabar els seus estudis. D'aquest matrimoni naixerà el seu primer fill, Fidel Félix Castro Díaz-Balart.
El 1950 va obtenir el seu diploma en lleis. El 1951, es va suïcidar Eduardo Chibás, líder del Partit Ortodox, amb el qual Castro havia simpatitzat des dels seus anys universitaris. Al juny del 1952 es va presentar per aquest partit com a independent, por una circumscripció de L'Havana, com a candidat al Parlament, però el colp d'estat del general Fulgencio Batista va derrocar el govern de Carlos Prío Socarrás i va anul·lar les eleccions. El colp —reconegut pel govern nord-americà— va provocar l'amoïnament de Castro, que utilitzaria els seus contactes amb la Joventut del Partit Ortodox per aglutinar un grup de joves que protagonitzarien el futur assalt a la Caserna Moncada.
Educat a Cuba, en escoles jesuïtes i, més tard, al Col·legi Belén de l'Havana, també jesuïta. El 1945 va ingressar a la Universitat de l'Havana per estudiar dret, graduant-se el 1950.
Castro va exercir en un petit despatx d'advocats entre 1950 i 1952. El 1952 va ser candidat al parlament pel Partido Ortodoxo, però el cop d'estat del general Fulgencio Batista va enderrocar el govern de Carlos Prio Socarras i va anul·lar les eleccions. Castro va acusar a Batista davant els tribunals de violar la constitució, però la seva petició va ser rebutjada. En resposta, Castro va organitzar el 26 de juliol de 1953 un atac armat de conseqüències nefastes contra les casernes Moncada, de Santiago de Cuba, i Carlos Manuel de Céspedes, de Bayamoen, ambdós a la província d'Oriente. Van morir més de vuitanta atacants i Castro va ser fet presoner, jutjat i sentenciat a quinze anys de presó. (En l'al·legat final del judici, Castro va pronunciar un apassionat discurs, en el qual va defensar les seves accions i va explicar els seus punts de vista polítics). Després de 22 mesos de presó, va ser alliberat en l'amnistia general de maig de 1955 i es va exiliar a Mèxic i als Estats Units.
Amb el vaixell Granma, comprat de manera clandestina per un grup d'exilats cubans a Mèxic, va tornar a Cuba amb altres exiliats del Movimiento 26 de Julio el 2 de desembre de 1956. Al cap de pocs dies de marxa són sorpresos en Alegria del Pío. Els pocs supervivents (entre ells, el Che Guevara, Raúl Castro i Camilo Cienfuegos) es van retirar a la Sierra Maestra, des d'on van lliurar una guerra d'escamots contra el govern de Batista. El moviment de Castro va guanyar suport popular i va arribar a comptar amb més de 800 combatents. El 24 de maig de 1958, Batista va enviar disset batallons contra Castro en la Operación Verano. Tot i ser superades en nombre, les forces de Castro van encadenar una sèrie de sorprenents victòries, ajudades per les desercions i rendicions massives entre les tropes de Batista. L'1 de gener de 1959, Batista abandonava el país i les forces de Castro prenien L'Havana.
Malgrat la seva edat avançada, el president Fidel va continuar personalment al capdavant del govern fins al 31 de juliol del 2006, data en la qual el seu secretari, Carlos Valenciaga, va anunciar que delegava provisionalment el seu càrrec en Raúl Castro, mentre es recuperava d'una intervenció quirúrgica intestinal. Posteriorment, el 2008 ho faria de manera definitiva a causa de problemes de salut.
El 19 de febrer del 2008 va anunciar en un article del periòdic Granma que no aspiraria a ser reelecte com a President del Consell d'Estat i Comandant en Cap, després de 49 anys en el poder, a cinc dies que el Parlament, l'Assemblea del Poder Popular, triés la nova cúpula del Govern, el dia 24 de febrer.
El seu germà Raúl Castro va ser elegit per l'Assemblea Nacional del Poder Popular de Cuba el dia 24 de febrer del 2008, i es va convertir així en el 23è President de Cuba.
Durant els seus darrers anys de vida Castro va desaparèixer progressivament de l'esfera pública, oferint paracions ocasionals en diversos mitjans o actes. Finalment, Fidel Castro va morir el 25 de novembre de 2016 a Cuba als 90 anys.”
Veiem que hi ha el canvi de guàrdia i després ja entrem directament a veure el lloc a on descansen les cendres del líder revolucionari. Per sort enganxem un moment que no hi ha gaire cua; de totes maneres, el sol pica bastant i ens estem mig deshidratant. (Continuarà)
(La imatge correspon a la catedral de Santiago de Cuba)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"