Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: passejant per Santiago de Cuba (8 d’abril de 2017; dia 4) (i IV)

Comprem ampolles d’aigua i els les bevem en una ombra abans de reprendre la marxa. Quan ho fem, trobem a terra uns quants bitllets cubans i ens els quedem de record. El dia és calorós i tot contemplant cartells i la vida al carrer, anem cap al centre de Santiago, cap a la zona de la catedral, tot passejant pel costat del mar. Passa el tren, passen cotxes, passen taxis i nosaltres, tossuts, anem caminant tot xino-xano, però fem una divertida parada “tècnica” a beure’ns un torre de Bucanero, entre somriures i les mirades divertides de la gent local que hi ha al mateix establiment, en una terrassa. És migdia i ens posem ja en marxa, més que res perquè el cel amenaça tempesta. Anem per la zona del port i observo que hi ha un gran creuer. També hi ha una estàtua de José Martí. I mentre la contemplo, comencen a caure les primeres gotes de pluja, presagi d’una bona ruixada que està per arribar. Per sort, prop d’on estem, hi ha una cerveseria, la del “Puerto del Rey” (https://www.ecured.cu/Cerveceria_Puerto_del_Rey_Santiago_de_Cuba). Hi entrem, i part de prendre cervesa, aprofitem per fer un mos. A més d’omplir l’estómac, ens serveix per resguardar-nos de la tempesta que hi ha defora. Passem una bona estona tot xerrant, gairebé en la penombra, i també veient com s’inunden una mica els baixos de l’edifici. A l’hora de pagar, ens demanen que signem, ja que com que som molts, hem gastat una bona quantitat de diners a la qual no estan acostumats.

Per fer baixar les menges, enfilem una bona pujada que ens mena a la zona de la catedral de Santiago, a on també hi ha un punt de connexió a internet. De camí trobem un bon grapat de murals revolucionaris i ens hi fotografiem. Un cop davant de la catedral, de nou, el cel amenaça tempesta. Hi fem un cop d’ull; sembla un edifici bastant ben restaurat (https://es.wikipedia.org/wiki/Catedral_bas%C3%ADlica_de_Nuestra_Se%C3%B1ora_de_la_Asunci%C3%B3n_(Santiago_de_Cuba); https://www.ecured.cu/Catedral_de_Santiago_de_Cuba), just davant del parc Céspedes. Quan decidim tornar cap a la zona a on pernoctem, ens ben atrapa la pluja. El primer refugi el tenim davant d’una botiga; se’ns acosta un noi tot curiós amb una bossa de plàstic al cap i conversat inintel·ligible. Quan amaina una mica el temporal tenim temps just de fer mig quilòmetre, que de nou les gotes d’aigua ens saluden la closca. Com a refugi, un bar. Hi entrem i primer ens situem a una terrassa mig coberta, però ens mullem i canviem d’ubicació. Riem i conversem entre mojitos i pinyes colades. En el moment que marxem, des d’una taula veïna, que escoltava nostra conversa, ens aturen i s’enceta una conversa, que acaba amb una vel·leïtat: que ja ens trobarem per ballar salsa. Ens pregunten a on dormim i, innocentment, els hi diem. Ha parat de ploure i enfilem el camí que ens ha de portar cap a casa Jeni, tot passant per una plaça, a on ja hi ha gent amb música enllaunada i preparada per ballar. Cadascú marxa a les seves habitacions a abillar-se per la nit. Tenim ganes d’anar a ballar salsa, o si més, no, veure com en ballen els experts i expertes cubans. Una vegada tots retrobats, anem cap al centre a buscar un lloc per sopar... però el destí ens depara una sorpresa: la gent que havíem trobat abans al bar ens esperen al carrer. Quedem una mica en estat de xoc; ens diuen que ens guiaran i que ens portaran a llocs per menjar; vaja, uns i unes “jineteros”. A un parell de persones que ja havíem conegut, se n’hi ha ajuntat d’altres. No entenem res i ens deixem portar, una mica sorpresos i sense saber què fer. Ens dirigeixen cap a un restaurant, i un cop entaulats, ens porten la carta, molt cara. Els cubans ens miren, però nosaltres estem incòmodes. Hi ha qui fa un cop de punt (figurat) sobre la taula i ens aixequem i marxem. Ara els incòmodes i sorpresos són els “jineteros”. De sortida del restaurant intenten redreçar la situació, però no se’n surten. Busquem un lloc a on menjar una mica i acabem en un restaurant cubà, a on el menú és baratíssim, però poc variat. Hi entrem, però els “jineteros” es queden fora, suposo que desconcertats amb la nostra elecció. A dins, només ens ofereixen espaguetis i cervesa no comercial (). Jo em decanto per uns espaguetis amb formatge. Són una mica freds i pastats, però el formatge és deliciós. Sopem per 1.5 euros, al canvi, pe persona. Tot sopant, contemplem com a fora, els “jineteros” ens espien. Finalment se’n cansen i marxen, però a nosaltres la situació ens ha deixat una mica “tocats”.  No sabem del cert el que volien, però una mica de part fosca hi havia en tot això que ens ha fet estar incòmodes. Alguns opten per anar a dormir, mentre que d’altres tenim ganes de continuar una mica la festa. La primera opció, la que teníem en ment, era anar a la Casa de la Música (https://www.tripadvisor.es/Attraction_Review-g147273-d2078024-Reviews-Casa_de_la_Musica-Santiago_de_Cuba_Santiago_de_Cuba_Province_Cuba.html; https://cubaensolfa.wordpress.com/2011/06/10/casa-de-la-trova-de-santiago-de-cuba-santuario-de-la-musica-cubana/ ). Amb tot, s’ha fet tard, i ens demanen 5 CUC per entrada per mitja hora de concert. Declinem entrar i optem per anar a un local proper, del qual ens n’han parlat bastant: La Claqueta (https://www.facebook.com/pages/La-Claqueta-Santiago-de-Cuba/183114245179327; http://noticiasdesantiagodecuba.com/lugares-servicios-interes/claqueta-bar/ ). Allí també cal que paguem entrada, però és més barata. L’encarregat del local ens jura i ens perjura que el grup de música en directe està fent mitja part. Però ens pren el pèl.  Un cop pagats els 3 CUC, ja asseguts i amb un mojito a la mà, veiem que els músics recullen els instruments... Riem per no plorar i optem per gaudir de la gent que balla (molt bé, per cert), salsa. Hi ha cubans i cubanes que treuen el públic a ballar. Hi ha clientela local i també forana. De nosaltres, hi ha qui s’atreveix fins i tot a moure l’esquelet, però no és pas el meu cas. Davant de la taula que ocupem hi ha parelles ben curioses que distreuen la nostra atenció dels moviments de pelvis dels i les balladores que hi ha la pista. Quan el local ja tanca, declinem ofertes de gent que ens diu d’anar a ballar a d’altres locals (per exemple, Cabaret) i fem el camí que en menarà, en el meu cas, directament, al llit.

(La fotografia és del mar des del port a Santiago)