Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: descobrint Sierra Maestra (10 d’abril de 2017; dia 6) (III)

A mesura que anem avançant, el senyor ens explica moltes coses: per exemple, que les dones embarassades i les criatures tenen prioritat en l’alimentació. A la mainada se li subministra llet fins als set anys, mentre que les dones embarassades reben carn i peix en la seva cartilla d’alimentació, que entre d’altres coses, també conté cafè i arròs.ç

Després d’una estona de caminar, ens parem en una petita edificació, a on un noi hi cultiva cafè. Allí, el Raúl ens comença a explicar coses. Per exemple, ens explica que Fidel Castro tenia una obsessió amb el número 26, que era com el seu número de la sort, ja que va néixer un 26, hi va haver el moviment 26 de juliol, etc.  El guia narra també la història de la Revolució Cubana: com Fidel Castro va ser alliberat després de l’assalt a la caserna Montcada i va marxar a Mèxic, des d’on va preparar la tornada amb el Granma. Però abans de marxar es va reunir amb pagesos de Sierra Maestra, i més concretament amb Osvaldo Medina, a qui va encarregar la construcció de la famosa comandància (http://www.tercerainformacion.es/opinion/opinion/2016/12/16/como-es-el-corazon-de-sierra-maestra; http://www.cubahora.cu/historia/una-estrella-en-el-corazon-de-la-plata ). Fidel li va comentar que volia un lloc discret i que necessitava l’ajut dels camperols. I així es va fer: es va muntar La Comandància de la Plata, a on hi arribarem després d’una estona de caminar.

Abans, però, passem per altres llocs emblemàtics; veiem la muntanya des d’on emetia Ràdio Rebelde (http://www.radiorebelde.cu/ https://es.wikipedia.org/wiki/Radio_Rebelde ), des d’on s’emetien consignes que ajudaven a pujar la moral a les tropes. Els pagesos de la zona també hi ajudaven tot fent cançons que cantaven (http://www.radioenciclopedia.cu/exclusivas/cumple-59-emblematico-quinteto-rebelde-20170513/ ).

Tot caminant per les costerudes pujades, també hi ha la tomba d’un soldat que va morir molt jove a la zona.

El guia també ens explica anècdotes, com ara que es deixaven missatges escrits en fulles d’algunes plantes. En un dels llocs a on ens aturem, abans era tot bosc, però s’hi va fer una clariana per tal que l’helicòpter de Fidel Castro hi pogués aterrar la darrera vegada que hi va anar. També hi ha una petita exposició en una de les barraques utilitzades com a centre de comandància, a on s’explica, entre d’altres coses, l’important paper que van tenir les dones en la Revolució Cubana o algunes de les estratègies de les batalles, o també algunes cartes de Fidel. Durant el trajecte, també veiem bastantes flors d’hibiscus, que sembla que fou idea d’una de les revolucionàries plantar-les per tal de donar moral a les tropes.

Finalment, arribem ja a la Casa de Fidel (http://www.cnctv.icrt.cu/2017/04/11/33268/ ), que queda molt ben recollida i amagada entre els arbres i les lianes. Dins hi ha una nevera, un escriptori i també un llit.  Després, pugem ja a una altra cabana que es feia servir com a cuina; calia, però, evitar que sortís fum per evitar ser descoberts pels enemics. (Continuarà)

(La fotografia correspon a les vistes des de Sierra Maestra)