La mare
Avui la dona que més m'estimo d'aquest món fa anys... I espero poder-ho compartir molts anys més al seu costat!
La mare (Dyango)
Quan la vida,
el regal més bell
et fa obrir per primer cop
les parpelles
i no et canses
de sorprendre 't
descobrint al teu voltant
mil meravelles.
Una mare,
és tot l ́univers
i la seva veu
un mar que et bressola.
La tonada que et cantava
la duràs per sempre al cor
i a la memòria.
El nen és petit
i mig adormit
la mare, s ́el mira
i junt al bressol
no el deixa mai sol
joiosa sospira.
I vetllant el seu son amb amor
ella pensa tranquil·la i ditxosa
el meu fill val un món
i un tresor,
i l ́adorm tot cantant-li amorosa.
Fes nones reiet,
fes nones fill meu
que ets un angelet,
que m ́ha enviat Déu.
Li besa la cara
el besa al front
petons d'una mare
lo més gran del món
El nen és més gran,
la mare plorant
li diu cada dia
no surtis de nit
i fuig dels brogits
treballa, estudia
I tapant-li els defectes què té
l ́aconsella amb carinyo
i el guia
pel camí del treball i del bé
que és lo que ella desitja i ànsia.
Perdona ́m fill meu
però jo t ́haig de dir
que el meu cor et veu
per molt mal camí
Quin mal t ́aconsella?
deu ser algun ningú
fes cas d'una vella,
que sols viu per tu.
Veien-te perdut,
per tots despreciat
per què no has vingut
aquí al meu costat?
No abaixis la cara,
Aixeca el front,
que et queda una mare,
lo més gran del món!
el regal més bell
et fa obrir per primer cop
les parpelles
i no et canses
de sorprendre 't
descobrint al teu voltant
mil meravelles.
Una mare,
és tot l ́univers
i la seva veu
un mar que et bressola.
La tonada que et cantava
la duràs per sempre al cor
i a la memòria.
El nen és petit
i mig adormit
la mare, s ́el mira
i junt al bressol
no el deixa mai sol
joiosa sospira.
I vetllant el seu son amb amor
ella pensa tranquil·la i ditxosa
el meu fill val un món
i un tresor,
i l ́adorm tot cantant-li amorosa.
Fes nones reiet,
fes nones fill meu
que ets un angelet,
que m ́ha enviat Déu.
Li besa la cara
el besa al front
petons d'una mare
lo més gran del món
El nen és més gran,
la mare plorant
li diu cada dia
no surtis de nit
i fuig dels brogits
treballa, estudia
I tapant-li els defectes què té
l ́aconsella amb carinyo
i el guia
pel camí del treball i del bé
que és lo que ella desitja i ànsia.
Perdona ́m fill meu
però jo t ́haig de dir
que el meu cor et veu
per molt mal camí
Quin mal t ́aconsella?
deu ser algun ningú
fes cas d'una vella,
que sols viu per tu.
Veien-te perdut,
per tots despreciat
per què no has vingut
aquí al meu costat?
No abaixis la cara,
Aixeca el front,
que et queda una mare,
lo més gran del món!
Comentaris