Als que no hi sou

Marxàreu, llei de vida. Alguns més joves, d'altres més grans. Alguns de manera violenta, altres dòcilment. Però conèixer-vos m'ha servit per créixer, per viure, per aprendre què és la vida. Em falteu físicament i moltes vegades també moralment, però sou amb mi. El que he viscut al vostre costat se m'ha fos a la pell, són records que són jo. No us oblido, ni avui ni mai. Mentre pugui, continuaré lluitant per allò que havíeu desitjat, per fer un futur millor, per estimar tot el que m'envolta. Sigueu a on sigueu, us estimo i us recordo. Fins sempre i gràcies!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís