Als que no hi sou

Marxàreu, llei de vida. Alguns més joves, d'altres més grans. Alguns de manera violenta, altres dòcilment. Però conèixer-vos m'ha servit per créixer, per viure, per aprendre què és la vida. Em falteu físicament i moltes vegades també moralment, però sou amb mi. El que he viscut al vostre costat se m'ha fos a la pell, són records que són jo. No us oblido, ni avui ni mai. Mentre pugui, continuaré lluitant per allò que havíeu desitjat, per fer un futur millor, per estimar tot el que m'envolta. Sigueu a on sigueu, us estimo i us recordo. Fins sempre i gràcies!