La Maternitat d'Elna (i III)

L’entrada a l’edifici val 3.5 euros i t’ofereixen la possibilitat de tenir les traduccions en català. De fet, la noia que ens atengué el parlava molt correctament. El primer que es pot veure en l’edifici curull d’història és una entrevista a Elisabet Eidenbenz que fa posar la pell de gallina i aflorar les llàgrimes. Narra el periple que va seguir fins a muntar la maternitat, de com arribaren allí les dones, de com fins i tot van amagar jueus, etc. Quan es puja a les diferents plantes, s’entra a les plantes que antuvi foren plenes d’infants i de dones que acabaven de ser mares. L’energia d’aquells moments sembla que estigui impregnada a les parets. També hi ha plafons informatius de tot el que allí succeí, amb imatges dels recent nascuts i les mares, que es quedaven unes setmanes abans de tornar a la platja d’Argelers-sur-mer, condicionada, infaustament, com a presó i des d’on provenien moltes dones, per bé que també hi havia dones d’altres camps. Un cop havien parit, se’ls ensenyava a cuidar els nadons i també se’ls donaven feines per tal que no es capfiquessin molt en el futur que els esperava. També se celebraven diferents festes típiques, com ara el Nadal.

Des de les sales també es poden veure els camps que s’habilitaren com a horts i que van servir per alimentar a les parteres i a la gent que treballava a la maternitat. Un bell paisatge, esperançador, enmig de la desolació.

Es poden veure algunes maletes, segurament reals, de gent que les va perdre durant la seva fugida. Les sales de la maternitat tenen diferents noms, que els hi donaven les dones, segons el lloc d’on provenien. Per exemple, la sala del part s’anomenava Marroc, ja que era un lloc de dolor i els guardians dels camps de concentració solien ésser d’aquesta nacionalitat. Actualment, a la petita sala s’hi poden observar encara alguns bressols.

En un altre pis de l’edifici hi ha l’habitació d’Elisabet Eidenbenz, l’artífex d’aquest miracle de solidaritat; a la sala s’hi pot observar la carta manuscrita que li va enviar Pau Casals en motiu d’un donatiu econòmic i a on el cèlebre violoncel·lista li agraïa la seva tasca.

Finalment, també es pot pujar a la cúpula de vidre que permet una visió de tots els voltants.

Quan hom surt de la Maternitat ho fa amb un gust agredolç. Dins d’un mateix espai, la desolació i l’esperança; les parets impregnades d’història, el mural amb tots els noms dels i les nascudes entre 1939 i 1944 en aquelles parets. Tot un seguit d’instantànies que queden gravades a la ment i deixen un gran pòsit. La nostra memòria històrica, que cal no oblidar i preservar. Gràcies, Elisabet, siguis a on siguis pel que vas fer i pel teu llegat de lluita per la vida i per la pau.

(La fotografia correspon a la sala Marroc, a on les dones donaven a llum)