24 hores a Palma (20 i 21 de juliol de 2015) (IV)

L'any 1931, la Segona República espanyola cedí el castell a la ciutat de Palma juntament amb el bosc que l'envolta, per la qual cosa des del 1932 es convertí en museu, renovat el 1976 amb el Museu d'Història de la ciutat de Palma, que conté la col·lecció d'escultures clàssiques del cardenal Despuig. Gràcies a la carretera que hi mena i a l'aparcament que s'hi construí, el castell de Bellver rep gran nombre de visites turístiques, els beneficis d'aquestes visites no reverteixen, però, en el manteniment de les fortificacions. El pati és seu de nombrosos actes protocol·laris i culturals, per la qual cosa i pel fet que és visible des del mar i des de tota la ciutat i el pla, sobretot il·luminat de nit, a pesar dels pins que el tapen, ha esdevingut un símbol de la ciutat.

En el recinte del bosc de Bellver hi ha els estables de la policia muntada municipal i, a la pujada des del barri del Terreno, una capella dedicada a sant Alonso Rodríguez construïda del 1879 al 1885. També pujant des del mateix barri, hi ha un camí empedrat construït per pujar artilleria al castell, denominat carrer del Polvorí. El segon diumenge de Pasqua, dia de l'Àngel Custodi, antic patró de la ciutat de Palma, el bosc de Bellver és el punt de celebració d'un pancaritat popular. El 2010 va rebre 312.213 visitants.

El 1229 en plena Conquesta de Mallorca, un cop derrotats els andalusins, l'exèrcit del rei Jaume I es dirigí cap a Madina Mayurqaper la serra de Portopí i des d'on actualment es troba el Castell de Bellver, Jaume I, digué de la Ciutat de Mallorca això: «E anam-nos-en a poc a poc tro sus a la serra de Portopí, e vim Mallorques, e sembla'ns la pus bella vila que anc haguéssem vista, jo ni aquells qui ab nós eren».

 Passegem una estona per dins i fora del castell, però la calor és tant asfixiant que hem d’anar fent parades per recuperar-nos.  Una de les coses que em crida l’atenció també és que hi ha una placa en commemoració dels víctimes del feixisme durant la Guerra Civil Espanyola.

El castell està molt ben conservat i també alberga el museu d’història de Mallorca, a on es poden veure totes les relacions dinàstiques dels monarques de Mallorca. També hi ha una part important dedicada a l’escriptor i polític Gaspar Melchor de Jovellanos (https://ca.wikipedia.org/wiki/Gaspar_Melchor_de_Jovellanos) , que romangué pres al castell durant uns tres anys. Quan ja és migdia ben passat, sortim del castell i deixem que les pedres continuïn emmagatzemant història i tot xino-xano retornem cap al centre de la ciutat, no sense abans fer una paradeta per fer el vermut i recuperar forces. Com que el matí ens hem oblidat la bossa amb els entrepans al hostel, hi retornem, però està tancat i encara no tenim la clau, així que ens dirigim cap a la zona més cèntrica de la ciutat, passejant per un munt de carrers i carrerons, a on s’està molt més fresc que no pas arran de mar. Com que ja és tard, malgrat no estar-ne convençuts, ens parem a una terrassa i mengem una mica, però el preu és força desorbitat per la qualitat i la quantitat. Bé, preus turístics, i a més, sense tenir la carta en català. Seguidament anem cap a la zona de la catedral, però la calor és insuportable i amb el cansament acumulat formen un còctel gairebé mortal; per tal de poder aprofitar les hores que ens queden a la ciutat, retornem al hostel per fer una petita migdiada, tot esperant que també serveixi perquè la xafogor ens deixi gaudir encara molt més de la ciutat. Així ho fem i el resultat és ben positiu: més descansats i amb una temperatura molt més agradable ens tornem a endinsar a la ciutat. Vorejant el passeig anem a parar a la zona de la catedral, que s’ha arreglat molt bé, però amb molt ciment. La visió de la catedral, imponent, fa que m’oblidi ràpidament dels desajustos urbanístics.  La catedral de Santa Maria de Palma (http://www.catedraldemallorca.info/principal/ca ). Tal i com es conta a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Mallorca ), “La catedral de Mallorca o Seu de Mallorca (popularment la Seu) és el principal edifici religiós de la ciutat de Palma, seu episcopal de la diòcesi de Mallorca. És d'estil gòtic català, fou construïda entre els segles XIII i XVI^[1] i és famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. El seu tret principal, però, és la seva situació, a l'acròpoli de la ciutat romana de Palma, davant la mar, amb la muralla als peus i entre el castell de l'Almudaina i el palau episcopal. L'any1931 la seu fou declarada monument historicoartístic.

En la localització dalt d'un cingle, en els contraforts paral·lelepipèdics amb boterells i en la proporció entre l'alçada de la nau principal i les laterals s'hi assembla la seu de Manresa. La grandària de l'espai interior és semblant a la de Santa Maria del Mar i procedeix de la reforma introduïda després de la reincorporació del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó. Les semblances amb aquests dos edificis no poden venir d'un arquitecte comú, perquè no hi ha constància documental en els llibres de Fàbrica de la seu de Mallorca de l'arquitecte de Santa Maria del Mar, Berenguer de Montagut. El conjunt fa 120 m de llargària, 40 m d'amplària i 43,95 m d'alçària, i té una superfície de 6.600 m². Jaume II de Mallorca va demanar, en el seu testament de 1306, ser enterrat en una capella dedicada a la Trinitat que s'edificaria a la catedral. (continuarà)

(La fotografia és de l'exterior de la catedral de Mallorca)