24 hores a Palma (20 i 21 de juliol de 2015) (II)

El vall, el revellí, el contravall i l'estrada encoberta que, de dins a fora, circueixen el nucli i la torre mestra, són excavats al marès de què és format el cim de la muntanya. La porta principal, situada on el desnivell és menor, és defensada per un matacà a sobre, per la torre mestra, a una banda, per una barbacana situada damunt el revellí, a l'altra banda, i per un parapet engruixat amb troneres, davant. On el desnivell és més gros, al costat de la barbacana contrari al portal del castell, no hi ha contravall sinó que el revellí forma una gran plataforma circular. Al cos del castell, la planta baixa s'obre al pati amb una teoria d'arcs baixos de mig punt, suportats per 21 columnes quadrades. Damunt aquesta arcada hi ha una galeria d'arcs ogivals, sustentats per 42 columnetes octogonals, els quals s'entrecreuen i dibuixen triangles curvilinis cecs o amb una obertura amb forma de trèvol, alternativament. Aquesta combinació de pòrtics superposats es troba també al castell de l'Almudaina, de Palma, i alpalau dels Reis de Mallorca, de Perpinyà. La cisterna, el coll de la qual es troba al centre del pati d'armes, rep l'aigua de la terrada i del vall.

El sostre de les cambres i de la galeria de la planta baixa és de bigues i les sales i la galeria de la planta superior tenen volta creuera. Les finestres interiors i exteriors tenen pedrissos. A la planta alta, a més de les cambres, hi ha la capella de Sant Marc, amb una reixa mudèjar, i una gran cuina. Els noms que rebien les diferents peces del castell al s. XIV eren els següents: torre de les armes, una altra casa ['habitació'] de la dita torre, casa dels blats, pati, boteilleria (on hi havia les bótes de vi), una altra casa (amb un molí de sang), ferreria, capella, cambres.

El tambor i la torre mestra o major tenen un basament troncocònic excavat a la pedra del terreny, però les parets del revellí són verticals. A l'exterior del pis superior del tambor s'obren unes finestres geminades, semblants a les dels castells esmentats, que, amb les galeries interiors, mostren el caire residencial de la fortificació, mentre que la funció defensiva es veu confirmada per les sageteres que foraden els murs, la majoria situades ran del nivell del pis inferior, tant del tambor com de les torres i de la barbacana, pel matacà, ja esmentat, que protegia l'entrada interior i pels permòdols que es conserven del matacà que coronava la torre mestra.

La planta del castell de Bellver és orientada als punts cardinals: la torre mestra assenyala el nord magnètic i tres torres adossades assenyalen els altres punts cardinals principals (E, S, O), mentre que uns guaitells més petits, de base cònica invertida, que apareix a l'alçada de la segona planta, indiquen la resta dels punts (NE, SO, SE, NO).

De propietat pública, la porta d'accés al bosc de Bellver es troba situada al carrer Polvorí, sense nombre, a la zona més elevada de la barriada d'El Terreno de Ciutat de Palma. Aquesta porta dóna al bosc de Bellver i a l'escalinata d'accés al castell de Bellver el qual corona l'antigament conegut com a puig de la Mesquida. Segueix la línia perpendicular del carrer Polvorí, el qual té el paviment emmacat. La porta configura un ingrés monumental amb una estructura de mitjans de marès. Consta d'una obertura central, d'arc de mig punt, tancada per reixa de ferro decorat, que sosté un entaulament. És flanquejat per dues ales laterals, de perfil de coberta convex. Data del segle XIX i estilísticament s'adscriu a l'historicisme classicista. El Catàleg de protecció d'edificis i elements d'interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic de Palma informa sobre el seu interès històric i ambiental i n'estableix el grau de protecció A2. (continuarà)

(La fotografia correspon al castell de Bellever vist des de l'exterior)