PARÍS (del 9 al 12 d’octubre de 2015) (dia 3, 11 d’octubre de 2015): segon tast de París (V)

Contemplem les fonts que hi ha i decidim caminar tots els camps Elisis (https://ca.wikipedia.org/wiki/Avinguda_dels_Camps_Elisis)  fins arribar a l’arc de Triomf (https://ca.wikipedia.org/wiki/Arc_de_Triomf_de_l%27%C3%89toile) : “L'Arc de Triomf de l'Étoile sovint abreujat simplement com a arc de triomf, és a la plaça Charles-de-Gaulle de París abans place de l'Étoile (en català, "plaça de l'Estrella"), a l'extrem oest de l'avinguda dels Champs-Élysées, a 2,2 quilòmetres de la plaça de la Concorde. Amb una alçària de 50 metres i amplària de 45 metres, és administrat pel Centre des monuments nationaux.
La plaça de l'Étoile forma una enorme rotonda de dotze avingudes perforades al segle XIX impulsades pel baró Haussmann, llavors prefecte del departament del Sena. Aquestes avingudes radien en estrella al voltant de la plaça, destaquen l'avinguda de la Grande-Armée, l'avinguda de Wagram i, és clar, l'avinguda dels Champs-Élysées. Llambordes de colors diferents dibuixen sobre el terra de la plaça dos estels.
Napoleó va ordenar la construcció de l'arc el 1806: el seu projecte inicial era de fer-ne el punt de sortida d'una avinguda triomfal travessant sobretot el Louvre i la plaça de la Bastilla.
L'arquitecte Chalgrin, encarregat del projecte, es va inspirar en l'Antiguitat. Els fonaments van exigir dos anys de taller.
En el moment de les primeres desfetes napoleòniques (Camp de Rússia el 1812), la construcció es va interrompre, i després abandonada durant la Restauració, abans de ser finalment represa i acabada entre 1832 i 1836, sota Lluís Felip I. Els arquitectes Louis-Robert Goust i després Huyot van prendre el relleu sota la direcció d'Héricart de Thury.
L'Arc de triomf de l'Étoile és inaugurat el 29 de juliol de 1836 per al sisè aniversari de la Revolució de Juliol. Al començament havia estat prevista una gran desfilada militar en presència de Lluís Felip I. Però, en ser víctima d'un nou atemptat el 25 de juny, el president del Consell, Adolphe Thiers, convenç el rei d'abstenir-se. La desfilada militar és anul·lada i és reemplaçada per un gran banquet ofert pel rei a 300 invitats, mentre que el monument és inaugurat d'amagat per Thiers, a les set del matí.

L'Arc de triomf avui forma part dels monuments nacionals amb forta connotació històrica. Als seus peus es troba la tomba del Soldat desconegut de la Primera Guerra Mundial. La flama eterna que hi ha, és amb la de l'altar de la Pàtria a Roma la primera del gènere des de l'extinció de la flama de les Vestals el 391. Commemora el record dels soldats morts al combat i no s'apaga mai: és revifada cada vespre a les 18:30 per associacions d'antics combatents o de víctimes de guerra. D'ençà 1923, any de l'encesa de la flama que vigila la tomba del Soldat Desconegut, aquest gest de revifada simbòlica ha estat complert cada vespre, fins i tot el 14 de juny de 1940, dia en què l'exèrcit alemany va entrar a París i desfilava per la plaça de l'Étoile: aquell dia, la revifada va tindre lloc davant els oficials alemanys que van autoritzar la cerimònia. 
(continuarà)
(La imatge correspon a la Torre Eiffel)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís