PARÍS (del 9 al 12 d’octubre de 2015) (dia 4, 12 d’octubre de 2015): última visita i retorn a Girona (i II)

Escrit en accadi, el seu pròleg i epíleg estan redactats en un llenguatge més curós i amb la finalitat de glorificar el déu babiloni Marduk i, a través d'ell, el seu rei. El rei va ordenar que es posaren còpies d'aquest codi a les places de cada ciutat perquè tot el poble conegués la llei i els seus càstigs; per això, el cos de la llei s'expressa en llenguatge clar, planer, del poble.

Comença amb la partícula si (o proposició condicional); descriu la conducta delictiva i després indica el càstig corresponent. Redactat en primera persona, relata com els déus trien Hammurabi perquè il·lumini el país per assegurar el benestar de la gent. Proclama Marduk com a déu suprem, allunyant el panteó sumeri.

Les disposicions del codi d'Hammurabi són bastant severes en comparació amb les lleis d'avui en dia, ja que castigaven una multitud de delictes amb la pena de mort”

Tot i que fa anys que va ser concebut, m’indigna fortament el masclisme que traspua. També m’embadaleixo amb la història de Babilònia, en les mòmies egípcies i l’art àrab, etc. De fet, passo el dia d’allò més encantada i entretinguda.  Després de fer el recés per agafar forces, continuem visitant les entranyes del Palau Reial que alberga el conegut museu i contemplem el famós quadre de la Mona Lisa o Gioconda, obra del genial Leonardo Da Vinci (https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Gioconda; https://ca.wikipedia.org/wiki/Leonardo_da_Vinci ).  Quan sortim aprofitem per fer-nos una foto amb la famosa piràmide (https://ca.wikipedia.org/wiki/Pir%C3%A0mide_del_Louvre)  i ja marxem a buscar el metro. Però quan marxem, ens trobem com una dona roba uns quants diners a un turista xinès amb una mala jugada. Ens entra la ràbia, però no hi podem fer res. I com que hem d’anar a buscar l’avió, no tenim gaire temps, així que optem per anar cap a l’hotel a buscar les maletes i anar a buscar el bus que ens portarà cap a l’aeroport de Beauvois. Un cop allí ens adonem que hi ha una “redada” contra el mercat clandestí. El carrer està pres per la policia oficial i la secreta. La sensació és rara, estranya. La repressió contra la pobresa, però alhora la seguretat dels vianants. El problema hi és, i és greu. Marxo amb una sensació ben agredolça. Ens perdem per les vies de metro fins arribar a Porte Maillot i agafar el bus que ens ha de portar a l’aeroport, a on agafarem el bus.

El trajecte és llarg, però el paisatge que hi anem observant és preciós, encantador. Finalment, podem embarcar i ja arribem a Girona ben entrada la nit, amb les piles recarregades i amb el record d’un intens i inoblidable cap de setmana a prop del Sena!

(La fotografia correspon al Sagrat Cor, a Montmartre, de nit)