PARÍS (del 9 al 12 d’octubre de 2015) (dia 4, 12 d’octubre de 2015): última visita i retorn a Girona (I)

De bon matí ens llevem i abandonem l’habitació. Quan demanem a recepció si podem deixar les maletes, ens diuen que sí, però ens enduem la sorpresa que ens fan pagar una taquilla per deixar-ho. Com que no tenim ganes de carregar l’esquena, ho fem. I quan sortim al carrer, encara hi ha gent que fa l’improvisat mercat, amb el terra ple de brutícia. Entristeix molt, la veritat. La típica i tòpica frase: un món, dues classes de persones. Amb el cor encongit, marxem, però fem parada per fer un cafè a la mateixa cafeteria que el dia anterior. I la seguida ja agafem el metro cap al museu del Louvre (http://www.louvre.fr/; https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_del_Louvre).  Tot i esperar molta cua, la veritat és que no tardem gaire a poder-hi entrar. Comencem a perdre’ns per les sales durant hores fins que la gana ens demana fer un recés. Abans, però tenim temps d’entretenir-nos en la història d’Egipte i Mesopotàmia, de l’antiga Grècia i l’antiga Roma i també en codi Hammurabi. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Estela_d%27Hammurabi ¸https://en.wikipedia.org/wiki/Code_of_Hammurabi): “L'Estela d'Hammurabi és una pedra basàltica negra de dos metres d'alçada, on hi ha escrit el codi d'Hammurabi, que és un dels compendis legals més antics i coneguts. En la part superior, s'hi representa el déu Xamaix lliurant les lleis a Hammurabi, que regnà Babilònia del 1792 al 1750 aC. L'estela, que en duu el nom, és un important document que descriu la vida i la societat de l'època antiga. El codi, escrit en accadi, inclou 282 disposicions legals sobre el comerç, els impostos, el matrimoni, el divorci, el robatori, l'esclavitud i els deutes. Moltes d'aquestes lleis s'assemblen, tant pel que fa al contingut com a la redacció, a les que trobem al Deuteronomi i que Jahvè transmeté a Moisès. Per exemple, la Llei del Talió: «Ull per ull i dent per dent».

Aquestes lleis, igual que succeeix amb quasi tots els codis en l'antiguitat, són considerades d'origen diví, com representa la imatge tallada a la part alta de l'estela, on el déu Xamaix, el déu de la Justícia, lliura les lleis al rei Hammurabi. De fet, anteriorment, l'administració de justícia requeia en els sacerdots, que a partir d'Hammurabi perden aquest poder. D'altra banda, aconseguia unificar criteris, evitant l'excessiva subjectivitat de cada jutge. (continuarà)

(La fotografia correspon al codi Hammurabi)