PARÍS (del 9 al 12 d’octubre de 2015) (dia 4, 12 d’octubre de 2015): última visita i retorn a Girona (I)

De bon matí ens llevem i abandonem l’habitació. Quan demanem a recepció si podem deixar les maletes, ens diuen que sí, però ens enduem la sorpresa que ens fan pagar una taquilla per deixar-ho. Com que no tenim ganes de carregar l’esquena, ho fem. I quan sortim al carrer, encara hi ha gent que fa l’improvisat mercat, amb el terra ple de brutícia. Entristeix molt, la veritat. La típica i tòpica frase: un món, dues classes de persones. Amb el cor encongit, marxem, però fem parada per fer un cafè a la mateixa cafeteria que el dia anterior. I la seguida ja agafem el metro cap al museu del Louvre (http://www.louvre.fr/; https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_del_Louvre).  Tot i esperar molta cua, la veritat és que no tardem gaire a poder-hi entrar. Comencem a perdre’ns per les sales durant hores fins que la gana ens demana fer un recés. Abans, però tenim temps d’entretenir-nos en la història d’Egipte i Mesopotàmia, de l’antiga Grècia i l’antiga Roma i també en codi Hammurabi. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Estela_d%27Hammurabi ¸https://en.wikipedia.org/wiki/Code_of_Hammurabi): “L'Estela d'Hammurabi és una pedra basàltica negra de dos metres d'alçada, on hi ha escrit el codi d'Hammurabi, que és un dels compendis legals més antics i coneguts. En la part superior, s'hi representa el déu Xamaix lliurant les lleis a Hammurabi, que regnà Babilònia del 1792 al 1750 aC. L'estela, que en duu el nom, és un important document que descriu la vida i la societat de l'època antiga. El codi, escrit en accadi, inclou 282 disposicions legals sobre el comerç, els impostos, el matrimoni, el divorci, el robatori, l'esclavitud i els deutes. Moltes d'aquestes lleis s'assemblen, tant pel que fa al contingut com a la redacció, a les que trobem al Deuteronomi i que Jahvè transmeté a Moisès. Per exemple, la Llei del Talió: «Ull per ull i dent per dent».

Aquestes lleis, igual que succeeix amb quasi tots els codis en l'antiguitat, són considerades d'origen diví, com representa la imatge tallada a la part alta de l'estela, on el déu Xamaix, el déu de la Justícia, lliura les lleis al rei Hammurabi. De fet, anteriorment, l'administració de justícia requeia en els sacerdots, que a partir d'Hammurabi perden aquest poder. D'altra banda, aconseguia unificar criteris, evitant l'excessiva subjectivitat de cada jutge. (continuarà)
(La fotografia correspon al codi Hammurabi)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís