PARÍS (del 9 al 12 d’octubre de 2015) (dia 2, 10 d’octubre de 2015): primer tast de París (IV)

L'any 1160, el bisbe Maurice de Sully considera l'església (de San Esteve) poc digna, i la mana enderrocar. El gòtic inicial, amb les seves innovacions tècniques li permeten formes fins aleshores impossibles de fer. Durant el regnat de Lluís VII, i amb el seu suport, aquest projecte és beneït per totes les classes socials interessades en la creació d'un símbol de seu nou poder. La construcció s'inicia l'any 1163, encara hi ha dubtes quant a la identitat de qui hauria posat la primera pedra, si el bisbe Maurice de Sully o el Papa Alexandre III. Al llarg del procés (la construcció, incloent modificacions, durà fins a mitjans del segle XIV) foren diversos els arquitectes que participaren en el projecte, justificant aquest factor les diferències estilístiques presents en el edifici.

1163-1182

construcció del cor i els seus dos deambulatoris.

1182-1190

construcció dels últims quatre intercolumnis de la nau, els passadissos i galeries. La construcció de la nau va començar el 1182, després de la consagració del cor. Alguns fins i tot pensen que el treball va començar el 1175. El treball es va aturar després del quart intercolumni, deixant la nau inacabada.

1190-1225

construcció de la base de la façana i dels dos primers intercolumnis de la nau. El 1208 es va iniciar la construcció de la façana. A partir d'aquest any, es varen construir i decorar les portes. La planta del rosetó data de 1220-1225. La construcció dels primers intercolumnis de la nau va ser represa el 1218 amb la finalitat de neutralitzar l'empenta de la façana.

1225-1250

part superior de la façana i les dues torres. L'ampliació de les finestres superiors (supressió de petits rosetons) per fer front a la foscor (cap 1230). Al mateix temps el sostre de les golfes de les tribunes de l'àtic se substitueix per terrasses, i nous arcbotants amb canaletes permetent l'evacuació d'aigües pluvials de la part superior de l'edifici. Es construïren les capelles laterals de la nau entre els pilars dels arcbotants. L'any 1240 es va acabar la torre sud i aquest mateix any es va abandonar la idea de dotar a les torres d'unaagulla. En 1250, es va finalitzar la construcció de la torre nord. En aquest moment la catedral està de fet acabada i plenament operativa. Estam en el regnat de Sant Lluís. Les fases posteriors seran ampliacions, millores, reparacions i modificacions de vegades molt importants.

Segon període: 1250 - meitat del segle XIV

En aquesta època, es va trobar que els portals del transsepte, construïts en estil romànic, contrastaven per la severitat del seu estil amb la gran façana gòtica ricament adornada a l'estil de l'època. La reconstrucció de les parts romàniques va ser decidida ràpidament pel bisbe Renaud de Corbeil (1250-1268).

Sabem els noms dels contractistes que es succeïren durant aquest període. Es tracta de Jean de Chelles, Pierre de Montreuil, Pierre de Chelles, Ravy Jean, Jean Bouteiller iRaymond du Temple.

Jean de Chelles va procedir a la prolongació del transsepte, primer a la part nord (1250), després la sud. A ell es deu la façana nord del transsepte i el seu magnífic rosetó. Després de la seva mort el 1265, el seu treball en el braç sud del transsepte va ser acabada per Pierre de Montreuil a qui devem la paret sud del transsepte i el seu, igualment bonic, rosetó. Va morir en 1267. Pierre de Montreuil també havia completat les capelles i la porta vermella. De la mateixa manera, va començar a reemplaçar els contraforts del cor.

El seu successor, Pierre de Chelles va fer el cor alt i va començar les capelles de la capçalera el 1296.

Aquestes capelles les va acabar Jean Ravy, qui va ser director del projecte des de 1318 a 1344. Jean Ravy va començar la construcció dels admirables contraforts del cor d'una amplada de 15 metres. També va començar a fer l'element de tancament del cor.

En 1344, el seu nebot Joan Bouteiller el va succeir fins a 1363.

Després de la seva mort, el seu adjunt Raymond du Temple va completar el seu treball, incloent el magnífic element de tancament del cor. (continuarà)

(La fotografia correspon a l'interior de Nôtre-Dame)