PARÍS (del 9 al 12 d’octubre de 2015) (dia 3, 11 d’octubre de 2015): segon tast de París (III)
Com
que fa una mica de fresca, optem per fer un cafè en un bar proper abans de
continuar cap als Jardins de Luxemburg (https://ca.wikipedia.org/wiki/Jard%C3%AD_de_Luxemburg;
https://en.wikipedia.org/wiki/Jardin_du_Luxembourg)
, plens de gent que passegen, llegeixen o
bé, ballen.
La
següent parada que fem és als Jardins de les Tuileries (http://es.parisinfo.com/museo-monumento-paris/71304/Jardin-des-Tuileries;
https://ca.wikipedia.org/wiki/Tuileries
). Anem caminat tots els jardins fins arribar a l’obelisc, situat a la plaça de
la Concorde (https://ca.wikipedia.org/wiki/Pla%C3%A7a_de_la_Concorde
) : “La ciutat de París, en la persona dels seus
regidors i dels venedors, decideix el 1748 erigir una estàtua eqüestre de Lluís XV per
celebrar el restabliment del rei després de la malaltia de la que va patir a Metz, per la qual cosa es va fer un concurs a efectes
de trobar el millor emplaçament. En aquest concurs participaven dinou
arquitectes, entre els quals van ser Boffrand i Soufflot. Un d'ells,Ange-Jacques Gabriel, va proposar una esplanada simple de grava, sense
funció, sense dibuix, que se situava al cap del jardí de les Tulleries, i que es deia «Esplanada del Pont», amb
referència a un pont de fusta que salvava, aleshores, el fossat que envoltava
la terrassa de les Tulleries. Encara que excèntric, el lloc podia servir per a
la urbanització dels nous barris que tendeixen a construir-se cap a l'oest de
la capital.
El Rei
era propietari de l'essencial d'aquests terrenys, el que va permetre limitar
les expropiacions necessàries. Fins i tot abans que la decisió oficialment fos
presa, es van fer negociacions amb els hereus de John Law,
propietaris d'uns terrenys necessaris per a l'emplaçament en aquest lloc del
monument, d'una plaça reial, inscrit en la vasta xarxa de places reials de Rennes, Rouen, Bordeus,Dijon, Nantes i Montpeller.
Aquestes
places se desenvolupaven segons un principi, a París, molt obert, perquè
s'inscrivia en una zona encara verge d'urbanització. Valorada per les façanes
dibuixades per Ange-Jacques Gabriel, la plaça Lluís XV és un intermedi
arquitectònic entre les frondositats de les Tulleries i el verd dels Camps Elisis.
El
1753, s'inicia un concurs per a l'organització de l'esplanada, reservat per als
membres de l'Acadèmia reial d'arquitectura. Gabriel, director de l'Acadèmia en
la seva qualitat de Primer arquitecte del Rei, va ser l'encarregat d'establir
un projecte que prenia les millors idees emeses pels competidors. El seu
projecte va ser acceptat el 1755. L'acord entre la Ciutat de París, els
representants del Rei i els hereus de Law es va signar el 1758.
A
canvi dels terrenys que cedien, els hereus van rebre l'edifici situat al
nord-oest de la plaça així com els terrenys que calien construir de l'una i
l'altra part del futur Carrer Reial de París. Van Consentir a pagar la
construcció de les façanes de tots els edificis i van tindre la seva propietat
acceptant la servitud de galeries públiques sobre la plaça. (continuarà)
(La imatge correspon a l'obelisc de Luxor)
Comentaris