PARÍS (del 9 al 12 d’octubre de 2015) (dia 3, 11 d’octubre de 2015): segon tast de París (III)

Com que fa una mica de fresca, optem per fer un cafè en un bar proper abans de continuar cap als Jardins de Luxemburg (https://ca.wikipedia.org/wiki/Jard%C3%AD_de_Luxemburg; https://en.wikipedia.org/wiki/Jardin_du_Luxembourg) , plens de gent que passegen, llegeixen o  bé, ballen.
La següent parada que fem és als Jardins de les Tuileries (http://es.parisinfo.com/museo-monumento-paris/71304/Jardin-des-Tuileries; https://ca.wikipedia.org/wiki/Tuileries ). Anem caminat tots els jardins fins arribar a l’obelisc, situat a la plaça de la Concorde (https://ca.wikipedia.org/wiki/Pla%C3%A7a_de_la_Concorde ) : La ciutat de París, en la persona dels seus regidors i dels venedors, decideix el 1748 erigir una estàtua eqüestre de Lluís XV per celebrar el restabliment del rei després de la malaltia de la que va patir a Metz, per la qual cosa es va fer un concurs a efectes de trobar el millor emplaçament. En aquest concurs participaven dinou arquitectes, entre els quals van ser Boffrand i Soufflot. Un d'ells,Ange-Jacques Gabriel, va proposar una esplanada simple de grava, sense funció, sense dibuix, que se situava al cap del jardí de les Tulleries, i que es deia «Esplanada del Pont», amb referència a un pont de fusta que salvava, aleshores, el fossat que envoltava la terrassa de les Tulleries. Encara que excèntric, el lloc podia servir per a la urbanització dels nous barris que tendeixen a construir-se cap a l'oest de la capital.
El Rei era propietari de l'essencial d'aquests terrenys, el que va permetre limitar les expropiacions necessàries. Fins i tot abans que la decisió oficialment fos presa, es van fer negociacions amb els hereus de John Law, propietaris d'uns terrenys necessaris per a l'emplaçament en aquest lloc del monument, d'una plaça reial, inscrit en la vasta xarxa de places reials de Rennes, Rouen, Bordeus,Dijon, Nantes i Montpeller.
Aquestes places se desenvolupaven segons un principi, a París, molt obert, perquè s'inscrivia en una zona encara verge d'urbanització. Valorada per les façanes dibuixades per Ange-Jacques Gabriel, la plaça Lluís XV és un intermedi arquitectònic entre les frondositats de les Tulleries i el verd dels Camps Elisis.
El 1753, s'inicia un concurs per a l'organització de l'esplanada, reservat per als membres de l'Acadèmia reial d'arquitectura. Gabriel, director de l'Acadèmia en la seva qualitat de Primer arquitecte del Rei, va ser l'encarregat d'establir un projecte que prenia les millors idees emeses pels competidors. El seu projecte va ser acceptat el 1755. L'acord entre la Ciutat de París, els representants del Rei i els hereus de Law es va signar el 1758.

A canvi dels terrenys que cedien, els hereus van rebre l'edifici situat al nord-oest de la plaça així com els terrenys que calien construir de l'una i l'altra part del futur Carrer Reial de París. Van Consentir a pagar la construcció de les façanes de tots els edificis i van tindre la seva propietat acceptant la servitud de galeries públiques sobre la plaça. (continuarà)
(La imatge correspon a l'obelisc de Luxor)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"