Nit de reis
La Martina està nerviosa. Avui
s’ha llevat més d’hora de l’habitual, ja que durant les vacances, i amb el fred
que s’albira fora, és fàcil que se li enganxin els llençols entre els seus peus
petits. Baixa esperitada les escales que menen a la cuina, a on sa mare i la
seva àvia estan preparant l’esmorzar. D’una revolada es beu el bol de llet amb
cereals davant el testarral de foc i puja de nou a la seva cambra a
vestir-se. Mentre ho fa, mira finestra
allà; entremig de la boira hivernal hi distingeix clarament tres majestuoses
siluetes i un seguici de gent que les acompanyen. La nena tremola d’il·lusió.
Per enèsima vegada, revisa la carta que
fa dies que té damunt de l’escriptori. No tarda gaire estona en sortir per la
porta i anar a casa del seu veí i amic, en Fruitós.
Quan truca la porta ja li obre en
Fruitós, delerós d’explicar a la seva amiga el que acaba de veure des de la
finestra: el mateix que la Martina. Els dos passen llarga estona explicant les
ganes que tenen que es faci fosc i puguin encendre els fanalets que fa dies que
tenen a punt. Mentre repassen que el treball manual realitzat a l’escola sigui
impol·lut, de fons tenen posat el “Youtube”, que els regala la melodia que cantussegen
entre els seus llavis innocents.
I el dia passa; i no només a la
Martina i en Fruitós els corsequen els nervis; també a les seves respectives
famílies i amics. I quan el sol ja es
pon darrere les muntanyes i la fred es fa més viva que mai, la Martina,
en Fruitós i un bon grapat d’infants més, abrigats fins a les orelles i amb uns
ulls espurnejants d’il·lusió, surten a la plaça del poble, en la nit més màgica
de l’any, amb els seus fanalets i les cartes plenes de somnis a les butxaques,
a rebre Ses Majestats d’Orient, amb uns càntics que s’encomanen als que ja fa
anys que han abandonat la tendra infantesa: “Visca els Tres Reis de l’Orient,
que porten coses per tota la gent”.
Comentaris