PARÍS (del 9 al 12 d’octubre de 2015) (dia 2, 10 d’octubre de 2015): primer tast de París (i VI)

De la restauració del segle XIX fins a l'actualitat

Poc després, la Comuna de París de 1871 va estar a punt de destruir l'edifici. Els manifestants van calar foc a alguns bancs i cadires, però el foc va ser ràpidament extingit i va causar danys molt escassos.
La catedral va passar les dues guerres mundials sense tenir problemes significatius.
En la dècada de 1990, els mètodes moderns varen ajudar a retornar a la pedra exterior de la catedral, ennegrida per segles, la seva puresa i blancor original. Es distingeixen dues capes diferents de contaminació que ennegrien la pedra:
·         Una part marró corresponent a la part de la pedra exposada a l'aire i la llum solar.
·         Una capa negre en la superfície formada per guix (sulfat de calci hidratat).
La brutesa, que representava en perill per a la pedra, va ser eliminada. Les escultures van ser tractades amb làser, micro-engomat i compreses humides per eliminar la pols sense alterar la pàtina. Les pedres més deteriorades s'han substituït per altres idèntiques, extretes de jaciments de la regió parisenca. A més, una xarxa del fils d'electricitat, invisible des del terra, ha provocar la sortida dels coloms responsables d'alteracions significatives en les pedres.”
Ens entretenim també una bona estona caminant pel costat del Sena, amb una temperatura d’allò més agradable i també comprem alguns records a la multitud de paradetes que hi ha al costat del riu i que venen vells mapes i pòsters històrics.
Després d’una bona estona i pels jardins dels voltants, anem a comprar llibres en algunes botigues. Esperem que el dia es vagi fendint i finalment, cansats després d’un dia de no parar de caminar, anem a descansar a l’hotel i a esperar que comenci un nou dia per visitar París!
(La fotografia correspon a la catedral de Nôtre-Dame de nit)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"