Holanda: Utrecht

Dimecres de bon matí, passejada matutina per la capital dels Països Baixos i seguidament, tren cap a Utrecht. Un cop allí, campament a l’hotel i a passejar per la ciutat, que per cert és preciosa. L’imponent edifici central de la Universitat d’Utrecht, al costat de la Torre Domsplein, canals i carrerons plens d’encant... Però, de manera encara més acusada que a Amsterdam, ben aviat la vida es redueix a alguns pubs i poca cosa més. Pica-pica de recepció de congrés, i poca cosa més. L’endemà de bon matí, ben aviat bus cap al campus de la Universitat d’Utrecht: quin campus! Edificis plens de colors i d’estudiants. Com una petita ciutat dins d’una gran ciutat! Alguna que altra conferència interessant, dinar típic a base d’entrepans i més del mateix a la tarda. Al capvespre, a preparar-nos pel sopar de gala dins de l’edifici central de la Universitat. Quina sala! Semblava que els fantasmes del passat es passegessin burletes per tota l’estança. Bon menjar, bona companyia, però altra vegada a dormir aviadet... Divendres, encara més aviat, a quarts de vuit ja cap a la universitat. Moltíssima fred durant tot el trajecte, al foscor com a companya i tot el matí d’escoltar les novetats de la recerca... A la tarda, interessant sessió pràctica en un laboratori de la Univesitat i cap a fer una passejada amb la Francesca, l’amiga italiana, a sopar, prendre una copa i a dormir. I dissabte, campana durant les primeres sessions del congrés per perdre’ns pel gran mercat de la ciutat, mesclar-nos amb la quotidianitat dels habitants d’Utrecht i ser unes més. I amb la neu de companya! És increïble com en pocs minuts passa de nevar insistentment a fer sol! A la tarda, últimes sessions del congrés, a canviar-nos i esgotar les últimes hores al país que viu per sota del mar en un pub: l’Olivier. Una antiga església reconvertida en un pub, amb un ambient i menjar deliciosos, i amb cervesa de maduixa per regar la nit! Una última copeta en un pub davant de l’hotel i els últims flocs de neu abans d’anar a dormir, per reemprendre ja definitivament el camí cap a Catalunya. Paisatges plens de neu de camí cap a l’aeroport són les últimes i bucòliques estampes del país de les bicicletes, els canals, les tulipes, els porros, els formatges, els molins....
(La foto és d’una casa ocupada que hi ha al centre d’Utrecht)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís