El tractat dels Pirineus

Avui se celebra el 349è aniversari del tractat dels Pirineus, tractat que va suposar la pèrdua de que avui és la Catalunya Nord. Demà, però, a Perpinyà, catalans del nord i catalans del sud, de les Illes i del País Valencià celebraran el final del Correllengua, la proposta popular per mantenir viva la flama de la llengua catalana arreu dels Països Catalans. Malgrat els segles transcorreguts, el país perviu. Generacions darrera generacions s’han encarregat de transmetre el nostre patrimoni cultural. I aquest esperit ha de perviure malgrat les distàncies polítiques imposades. Som, sem un país, tenim cultura i llengua pròpies i ni els governs de torn de banda i banda del Pirineus, tot i la seva insistència, no aconseguiran destruir-nos com a poble. Espero que d’aquí a no molts anys el tractat dels Pirineus no sigui res més que un accident que ha durat una mica més de tres segles i que els catalans puguem tornar a ser el poble lliure que érem. Una abraçada pels companys i companyes del nord del país! Endavant amb el somni!
Deixo un parell d’enllaços que parlen del tractat dels Pirineus
http://ca.wikipedia.org/wiki/Tractat_dels_Pirineus
www.youtube.com/watch?v=qwjL6mUZ9zs

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís