Dany col·lateral

Dany col·lateral
Apareixes darrera la porta,
Talment un fantasma
Embolcalles l’estança
D’una olor (potser) de gessamí
De sobte, es detura el temps
I la veu s’estronca,
I les mans se cerquen
I et vull tocar
I et vull estimar
Però, fútil intent,
No et podré posseir
Únicament ets la il·lusió òptica,
El dany col·lateral d’una nit plena de ratafia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

Llegendes de Girona (VIII): la Cocollona