Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Ja ha passat un altre any, unes altres fires que han vestit Girona de festa. Les barraques, una mica passades per aigua ja han passat a engrandir els viaranys de la memòria i a anhelar-les de nou. Aquest any s’ha pogut celebrar que els companys i companyes encausats per cremar fotos del rei han estat absolts. I he pogut celebrar que tinc els meus amics i amigues al meu costat. Però també ha passat un altre any i un altre trist aniversari de l’accident del petrolier Prestige. I encara els culpables d’aquell trist desastre continuem impunes, mentre a Galiza encara malden per sobreviure a aquella tragèdia. Però la vida no es detura, i anirà passant el temps, i si la vida em permet l’any vinent tornar a escriure un altre post, m’agradaria dir que aquella tragèdia cada dia es fa més difusa en la memòria perquè la vida torna a nàixer a cada racó d’aquella costa. I també escriure que Girona ha estat preciosa i imponent durant les Fires i que he pogut brindar amb ratafia per la vida, la salut i la llibertat!
Comentaris