Absències

Ahir era el dia dels difunts. Cada dia trobo a faltar la gent que ha marxat, que se n’ha anat per vacances com deia el gran Ovidi Montllor. Però aquests dies, quan es fa més palesa que mai l’absència dels estimats, el cor s’encongeix. L’avi Àngel i la iaia Remei, la iaia Margarita i l’avi Miquel, a ells els enyoro cada dia, perquè ells, juntament amb els meus pares, em van ensenyar a créixer, a aprendre, a estimar. També em vénen a la memòria els oncles i les ties, els veïns, els coneguts... Avui, sigueu a on sigueu, us envio a totes i tots una sincera abraçada. La vostra absència és física, però sou part de mi. Us estimo!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís