Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Ahir va ser un dia trist. Tristos aniversaris. El primer aniversari de l’assassinat a mans dels grupuscles feixistes del jove madrileny Carlos i el cinquè aniversari de la mort del poeta del poble, Miquel Martí i Pol. Gent que ha lluitat per viure en un món més just, més lliure, més solidari, més humà. Un jove que va veure segada la seva vida per defensar un món sense feixisme ni racisme. Un senyor a qui l’esclerosi múltiple es va endur, i amb ell, les paraules que tant bé sabia bastir. Tristes pèrdues, però que únicament han estat físiques, perquè els seus ideals i les seves paraules perviuen entre nosaltres. Per ells, siguin on siguin, una forta abraçada. Seguirem el camí que ens ensenyàreu, vers un món millor per a totes i tots, companys.
Comentaris