Tristos aniversaris

Ahir va ser un dia trist. Tristos aniversaris. El primer aniversari de l’assassinat a mans dels grupuscles feixistes del jove madrileny Carlos i el cinquè aniversari de la mort del poeta del poble, Miquel Martí i Pol. Gent que ha lluitat per viure en un món més just, més lliure, més solidari, més humà. Un jove que va veure segada la seva vida per defensar un món sense feixisme ni racisme. Un senyor a qui l’esclerosi múltiple es va endur, i amb ell, les paraules que tant bé sabia bastir. Tristes pèrdues, però que únicament han estat físiques, perquè els seus ideals i les seves paraules perviuen entre nosaltres. Per ells, siguin on siguin, una forta abraçada. Seguirem el camí que ens ensenyàreu, vers un món millor per a totes i tots, companys.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís