Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Aquesta setmana, la publicació anglesa The Economist ha fet un reportatge sobre Catalunya. Tot i que només n'he llegit algun fragment, m'he enrabiat en veure la desconeixença vers el nostre país. El periodista encarregat del nefast article, entre altres perles, critica el fet que a Catalunya hi hagi qui demana més llibertat pel nostre poble, que hi hagi la immersió lingüística, etc. Fins i tot el govern català ha protestat (però també ho podria fer davant els reiterats atacs de mitjans de comunicació com El Mundo o l'ABC cap al nostre país, no?). Però encara em vaig sulfurar més quan vaig llegir dimecres l'editorial de La Vanguardia (periòdic que augmenta el seu nombre de lectors gràcies a la gratuitat a les universitats, no ens enganyem, perquè sinó molta gent, servidora inclosa, no gastaria ni un euro per a compar-lo), en el qual donava la raó a The Economist. Moltes vegades, dins de casa nostre tenim el propi dimoni disfressat de xaiet. I La Vanguardia ha demostrar ser-ne un clar exemple. Que quedi dit.
Comentaris