Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Llàgrimes de ràbia i d’impotència són les que van negar els meus ulls el passat cap de setmana. Feia dies que no anava a fer un passeig pels boscos del voltant de casa els meus pares, acompanyada dels gossets. M’encanta perdre’m pels senders, enmig dels pins, cercar algun bolet... però aquest cap de setmana aquesta estona idíl·lica es trencà irremediablement. Davant dels ulls s’aixequen majestuoses i fastigoses la torres de la MAT, trencant una visió de la natura fins fa poc gairebé verge. Els camps esqueixats, la terra ferida, el treball de generacions embrutat per aquells qui diuen ser els nostres governants que ens escolten i ens respecten. Si de debò ho fessin, dels meus ulls no n’haurien caigut llàgrimes de desencís... Però cal continuar lluitant perquè el territori no es torni a veure esqueixat per aquesta aberració que és la MAT!
Comentaris