Llàgrimes

Llàgrimes de ràbia i d’impotència són les que van negar els meus ulls el passat cap de setmana. Feia dies que no anava a fer un passeig pels boscos del voltant de casa els meus pares, acompanyada dels gossets. M’encanta perdre’m pels senders, enmig dels pins, cercar algun bolet... però aquest cap de setmana aquesta estona idíl·lica es trencà irremediablement. Davant dels ulls s’aixequen majestuoses i fastigoses la torres de la MAT, trencant una visió de la natura fins fa poc gairebé verge. Els camps esqueixats, la terra ferida, el treball de generacions embrutat per aquells qui diuen ser els nostres governants que ens escolten i ens respecten. Si de debò ho fessin, dels meus ulls no n’haurien caigut llàgrimes de desencís... Però cal continuar lluitant perquè el territori no es torni a veure esqueixat per aquesta aberració que és la MAT!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol