Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Avui és Sant Silvestre (dia de l’home dels nassos), jorn que marca el final d’un any. 365 dies en els quals la vida no s’ha aturat, ans al contrari, ha seguit el seu camí indefectible. Un any ple de noves sorpreses, aventures, amistats, noves vides. I la sort de poder viure-ho, al costat dels qui m’estimo. Un any dur en alguns moments, però ple d’aprenentatges pel camí de la vida, per continuar caminant cap a Ítaca. Bon any 2009, ple de salut, alegria i felicitat! De tot cor!
Comentaris