Nacions sense Estat

Fa aproximadament un mes, a Barcelona, es van celebrar unes jornades de nacions sense estat. Eren diverses les presents: els Països Catalans, Euskal Herria, Galiza, Irlanda, Còrsega, Sardenya, Escòcia i Sicília entre altres. Tots aquests territoris tenen en un comú un llarg historial de lluita per la seva llibertat. Representats d’aquests indrets van posar en comú estratègies per aconseguir la llibertat dels pobles. Per sort, he pogut visitar algunes d’aquestes nacions i amb elles comparteixo el seu anhel de llibertat per poder viure les seves cultures plenament. Però encara queda molt camí per a recórrer i molt per aprendre, uns d’altres. Però units fem força per fer un món més lliure, més solidari, més humà. I espero poder visitar de nou tots aquestes nacions, però que siguin nacions amb Estat! Visca la llibertat!

Comentaris

Anònim ha dit…
A tu no t'invaeix una sensació d'impotència i ràbia quan penses que existeix gent que ni tan sols s'ha plantejat que la cultura d'un poble és el més important?? A mi em continua sorgint una sensació d'impotència el veure la ignorància que ens ofereix la gent que tan a la vora es troba de nosaltres.

Bé, tot plegat i per desgràcia és el tema de sempre.. empatia oi??

Escolta, fa temps que et llegeixo i t'he escrit un parell de vegades. Em faig creus de veure que ningú et fa mai comentaris. Suposo que és pq no et llegeixen oi? Si ho féssin, vols dir que no escriurien??

Per cert, he hagut de crear un blog per temes de feina, i m'he pres la llibertat d'incloure't en la llista de blogs preferits. Esperuu que no t'importi!! Si és aixi només m'ho has de dir, i no faré res al respecte!! ;)

entxuldigao/blogspot.com

Buenu això, que una abraçada...

Si vols mirarte'l i dir-me què et sembla...
4 de desembre del 2008, a les 12:11
Evita ha dit…
Hola anònim!
Merci pel comentari, m'ha agradat molt. Fa un parell de dies vaig entrar al teu blog i vaig fer-hi una ullada, em van agradar molt les fotos, però avui quan he entrat altre cop per entretenir-m'hi he vist que s'havia eliminat...
Ja provaré de nou de tornar-hi a entrar! Gràcies de nou.
Ah, i no em fa res que em linkis, gràcies
Una abraçada,
Evita
8 de desembre del 2008, a les 23:17
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatge
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Imatge
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida!   UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res.   Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.    
Més informació

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

Imatge
  Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans!    Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Més informació