Llegint la Presència, he trobat aquesta rondalla del meu estimat País Valencià . Això diu que era un dia un jovenet que li va demanar a sa mare un pollet amb intenció d’anar-se’n pel món a fer fortuna. La seua mare li’l donà i se’n va anar camí avall. A poqueta nit veié una casa de l’horta i entrà. -Bona nit. No farien el favor de deixar-me quedar ací, que se m’ha fet de nit i no sé on anar? - Bé, entra. - I el pollet que duc? On el deixe? - Tira’l al galliner, que allí hi ha gallines. I així ho va fer, però com que les gallines s’alcen de bon matí, a picotades van matar el pollet. Quan s’alçà de dormir, entrà al galliner i se’l trobà mort: - Què li pareix? M’han volat el pollet! Ara quina fortuna faré jo? Faran el favor de donar-me una gallina. Jo d’ací no me’n vaig si no em donen una gallina. Li donaren la gallina i se’n va anar. I camina que caminaràs, tira que te’n vas, se li tornà a fer de nit. Tornà a entrar a una altra casa: - No farien el favor de deixar-me passar la nit ací?
Comentaris
Bé, tot plegat i per desgràcia és el tema de sempre.. empatia oi??
Escolta, fa temps que et llegeixo i t'he escrit un parell de vegades. Em faig creus de veure que ningú et fa mai comentaris. Suposo que és pq no et llegeixen oi? Si ho féssin, vols dir que no escriurien??
Per cert, he hagut de crear un blog per temes de feina, i m'he pres la llibertat d'incloure't en la llista de blogs preferits. Esperuu que no t'importi!! Si és aixi només m'ho has de dir, i no faré res al respecte!! ;)
entxuldigao/blogspot.com
Buenu això, que una abraçada...
Si vols mirarte'l i dir-me què et sembla...
Merci pel comentari, m'ha agradat molt. Fa un parell de dies vaig entrar al teu blog i vaig fer-hi una ullada, em van agradar molt les fotos, però avui quan he entrat altre cop per entretenir-m'hi he vist que s'havia eliminat...
Ja provaré de nou de tornar-hi a entrar! Gràcies de nou.
Ah, i no em fa res que em linkis, gràcies
Una abraçada,
Evita