Avui fa un any que vaig començar a escriure el meu primer post. Han passat moltes coses, la Terra ha girat sobre si mateixa moltes vegades, ha tingut temps de donar una volta a l’astre rei i ja tornem a ser barraques a Girona. Al món ha aparegut una suposada crisi provocada pels grans poder fàctics, malauradament continuen les guerres i encara no s’ha trobat cap solució per la SIDA per exemple. Però durant aquest any també he tingut l’oportunitat de conèixer nous països, noves cultures, nova gent i tenir a la meva gent, als meus amics i amigues, a la meva família al meu costat per viure dia a dia. La vida m’ha regalat moments que perduraran en mi mentre la memòria no em jugui cap mala passada, mentre que la vivència d’altres situacions s’ha perdut, per sort, pel cervell. Escriure diàriament aquí és un plaer, una manera d’alliberar-me de les tensions i compartir les alegries! Gràcies!
Comentaris
Bé, tot plegat i per desgràcia és el tema de sempre.. empatia oi??
Escolta, fa temps que et llegeixo i t'he escrit un parell de vegades. Em faig creus de veure que ningú et fa mai comentaris. Suposo que és pq no et llegeixen oi? Si ho féssin, vols dir que no escriurien??
Per cert, he hagut de crear un blog per temes de feina, i m'he pres la llibertat d'incloure't en la llista de blogs preferits. Esperuu que no t'importi!! Si és aixi només m'ho has de dir, i no faré res al respecte!! ;)
entxuldigao/blogspot.com
Buenu això, que una abraçada...
Si vols mirarte'l i dir-me què et sembla...
Merci pel comentari, m'ha agradat molt. Fa un parell de dies vaig entrar al teu blog i vaig fer-hi una ullada, em van agradar molt les fotos, però avui quan he entrat altre cop per entretenir-m'hi he vist que s'havia eliminat...
Ja provaré de nou de tornar-hi a entrar! Gràcies de nou.
Ah, i no em fa res que em linkis, gràcies
Una abraçada,
Evita