Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Avui juga la selecció, la meva veritable selecció (bé, encara m’agradaria més que fos la selecció dels Països Catalans,...). El partit anual de costellada. Tan de bo ben aviat Catalunya pugui jugar oficialment a les diferents competicions, però mentrestant, cal seguir lluitant per la dignitat del nostre poble, perquè som un nació, perquè tenim una selecció. I per molts jutges que s’hi vulguin ficar, per molts pals a les rodes, Catalunya és una nació i com a tal, ha de tenir una selecció! Una nació, una selecció! 
Comentaris