Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Dissabte a la vesprada vaig tenir la immensa sort de poder assistir a la casa de cultura de Girona al concert de cloenda d’una jornada de reflexió sobre Cançó i Països Catalans. A la sala, malauradament, no hi havia molta gent, però sí molt amor i passió per la cançó i el país. La veu del poeta Sebastià Samsó va deixar pas a un recital memorable de Biel Majoral, amb una força increïble, acompanyat a la guitarra del seu fill Jordi. Seguidament va ser el torn del valencià Pau Alabajos que gairebé va fer plorar la sala. I per acabar, després d’algunes encertadíssimes actuacions no previstes en el programa, Carles Belda clogué l’acte. Em vaig emocionar moltíssim en veure la vitalitat dels Països Catalans, la força de saber que no estem sols i que segur que junts ho aconseguirem. Senzillament, increïble!
Comentaris