Feia dies que no parlava d'ella... (la Maria-Mercè Marçal)

Ara feina molts dies que no penjava un poema de la Maria-Mercè Marçal... Avui deixo un preciós poema titulat Cançó del bes sense port...

Cançó del bes sense port

L’aigua roba gessamins
Al cor de la nit morena
Blanca bugada de sal
Pels alts terrats de la pena
Tu i jo i un bes sense port
Com una trena negra

Tu i jo un bes sense port
En vaixell sense bandera
El corb, al fons de l’avenc,
Gavines a l’escullera.
Carbó d’amor dins dels ulls
Com una trena negra

Carbó d’amor dins dels ulls
I els ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,
La mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat al vent
Com una trena negra

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís